Les Corts Ubae “A” 5 – Estel Vallseca Benjamí 3
El Jose posa punt i final a les seves col.laboracions d'aquest any amb la següent crònica:"Aprenent dels errors del partit passat i sabent que davant teníem possiblement el millor equip de la categoria, aquest cop el Benjamí de l’Estel sí que va sortir molt concentrat. En el minut 5 gràcies a una gran pressió de l’Enric Pla va robar una pilota, va marxar tot sol cap a porteria i va marcar el 0 – 1 per l’Estel. En aquell moment ells van anar més a l’atac i durant uns minuts sortint al contraatac vam tenir alguna altra ocasió clara per poder marcar el segon. No va ser així i en una bona jugada per part d’ells al final del primer quart ens van fer l’empat a un.
En el segon quart el partit va seguir molt igualat encara que ells dominaven més el partit. Nosaltres al contraatac tenim molt perill, però quan faltaven 4 minuts per la mitja part en una altra gran jugada d’ells ens van marcar el 2 -1.
Aquest gol ens va afectar psicològicament i en el tercer quart vam sortir una mica desanimats, però veient que ells tampoc tenien ocasions de gol vam tornar a reaccionar. Gràcies a això en el minut 6 en una gran jugada de combinació ens vam plantar sols davant del porter, però el xut final el vam fallar (o el va parar el porter, ja que s’ha de dir que era molt bo) i en el següent contraatac en una jugada desgraciada entre els nostres defenses i el porter ens van fer el 3 – 1. Allí vam veure que potser aquell no era el nostre dia.
En l’últim quart en una gran jugada individual d’un jugador d’ells ens van fer el 4- 1.
Tot i que pràcticament teníem el partit perdut, ho vam seguir intentant i fruit d’això en una passada llarga el porter d’ells va tocar la pilota amb les mans fora del àrea i l’àrbitre li va treure targeta groga: com ja tenia una d’una jugada anterior, va ser expulsat. Un jugador de camp es va haver de posar de porter i durant dos minuts ells van jugar amb un jugador menys. Nosaltres no ho vam saber aprofitar fins que en una falta el Dani Tricaza va marcar el 4 – 2. Nosaltres ens vam tirar ja a la desesperada a l’atac i en un altre contraatac d’ells en van fer el 5 – 2. Tot i sabent que el partit ja estava perdut ho vam seguir intentant, i ja en el temps de descompte vam marcar el definitiu 5 – 3.
Els Benjamins de l’Estel acaben una gran temporada on només han perdut un partit.
Des d’aquí felicitar a tots els jugadors per la temporada realitzada i esperant que la propera encara sigui millor."
La ja clàssica alineació avec saludo de fases (luego querremos que los niños no se flipen jejej)
Enric al terra, levántate y corre y marca y todo lo que puedas y más
Mitja part, celebremos la amistuviduviduvi ara que estem assegudetsi podem reflexionar sobre la incertesa del futur immediat
Disgusto al canto, el míster intenta omplir el got d'aigua que ara es veia mig buit
I a la que se'ns passa una miqueta, també passem del got:el agua a morro,
i com va dir el propio Enric: "Esto es una fiesta"
Virgencita virgencita que l'any que ve no estigui lesionat per fases,y si te sobrase tiempo y magia procúrame unos pokemons
No falta el video:
Vull veure totes les fotos, per tant clico aquí.
El mateix dissabte el Juvenil Femení jugava el seu últim partit de lliga, que decidia el campionat. Si es guanyava, la liga para casa. Si no es guanyava, la liga también para casa, pero para casa del Rubí. Y así como os adeltamos ya que el asesino es el mayordomo, també us diem que el partit va quedar així:
Estel Vallseca Juvenil Femení 3 - Corbera 0
Campiones de lliga en el seu primer any a Federació seeeeeeee!
Se ha prestado a cantar y contar las cosas el Climent:
"Poca festa per a celebrar el títol. Un partit un pèl trabat i baix de ritme. Les Corberenses o Corberanas o Corberitenses van plantejar un bon partit tancades al darrera. Va costar trencar i finalment la Gala la va ficar quasi al final de la primera part.
Historia semblant a la segona amb gols de la Àlex, que quan marca fa saltironets amb els peus junts picant de mans cual bollycao a un concert del Canto del Loco, per cert...Felicitats María...Va anar bé el Macaco?
El gol de la tranquilitat va ser crec de la Ribes i va ser a partir d´aquí que els pavos del Juvenil van començar a cantar alló de campeones, bis. oé oé bisx2 etc.
Celebració per la pista sense massa juerga, suposo instruccions del Robert "mister mármol" cara a la final de la Copa Catalunya davant del Rubí, el nostre Chelsea particular.
Després vam anar a petar-la al Bar del Marcial on vam ser obsequiats amb les delicioses especialitats gallegues de la casa...No acabo de comprendre com el Marcial Jr. està tan prim amb semblant dieta quotidiana.
La Laura està en fase de recuperació del genoll i també va al fisio de la Fede que està encantat que li portem cuixes femenines per recuperar...Arribarà a la final? Estratègia intimidatòria? Et volem "wear to kill" per ascollonir a les rubirenques!!
Un record per a l´Oriol que va i es fa mal en un amistós, manda güevos...Ánimo xaval, ya te pondrá en forma la Patri...
Les filmines suposo arribaran via presidenta...
P-Tons a tots
Climent
"the twinsfather""
Ara ja sabem que la Laura no ha pogut jugar la final...Pero eso lo contamos en crónicas posteriores, no nos adelantemos...
Como en el basurero de Star Wars (apunte friki para iniciados)
Jo diria que molt no la vol deixar passar, no...(Aniria bé un Teletac per internar-se lliurement entre las defensas rivales)
Que luego pasa lo que pasa i encara prendrem mal...
Un altre sistema d'arribar a porteria és xutar des de lluny,y sabe Dios que en tenim unes quantes d'especialistes en la matèria
El gol que va obrir el marcador i va eliminar la suor freda, another Galagol
Campiones de lliga 2008/2009(y ahora vas y lo cascas)
I deixem aquesta història en el punt que només queden dos partits oficials (semifinal de l'Infantil i final de la Copa Catalunya). Us ho expliquem en un no res. Esperem disculpeu el retraso de les últimes cròniques, però ha habido un torneo y una entrega de copas entremig...
Fem via, que arribem tard a la competició de salt d'alçada de vàters.
Ieepa que comença!
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada