Dilluns mateix havíem quedat amb el destí a la nostra sede suplente, Vall Parc's Arena. Una final més per Robert y las suyas:
Estel Vallseca Juvenil Femení 1 - Penya Esplugues 0
Farmacèutica's husband ha ritornato per fer-nos de reportero: "És una pena però no tenim mostra gràfica de potser el partit més dinàmic i emocionant del que portem de campionat. L´equip que teníem davant va ser molt diferent al que ens va costar tant guanyar a casa seva 0-1, en aquell cas per pájara de les nostres. Van venir molt reforçades i ben disciplinades. Partit ràpid, de camp a camp amb serveis ràpids de les porteres a les pívots. Vam començar bé amb un gol punterazo de la Laura. Poc després en jugada defensiva se'ns va trencar el genoll esquerre en una topada entre la Ostos i una delantera rival, moment dramàtic que va esperonar a les rivals...Xuts a dojo de tothom, dos o tres pals com a mínim. Totes les nostres ho van provar sense sort, la mateixa mala sort de les "Athletic" Espluguenses que també es van fer un tip de provar-ho... Ja a les acaballes la portera rival es va fer un esquinç en una lluita per un rebot amb la Núria.
¡¡¡¡¡¡¡¡¡Ánimo Laura!!!!!!!!!
Seguim líders i estem aprenent a jugar amb presió. Potser el que cal en certs moments és intentar calmar el tempo del partit i fer més contenció de pilota, tiqui-taca o ziga-zaga, com es diu ara...
Força Estel, que tenim a tocar la lliga!!!! Depenem de nosaltres...
Per cert, felicitats a tots els Estel-pericos: Estrenareu el camp de Cornellá a 1ª... Nota: Escrit original en un tovalló de paper com el contracte del Messi...
P-Tons a tots i a totes.
Climent, presidente consorte"
Dimarts a casa l'Infantil ganaba sin bajarse del autobús, bàsicament perquè les rivals no es van presentar:
Estel Vallseca Infanti 3 - Maddock Sports 0
Algunos jiji para recibir el improvisado partido entre ellas mismas
(ja que les tenim uniformades que s'esbravin)
(ja que les tenim uniformades que s'esbravin)
La capitana, sempre tan predisposada a que la digitalitzin
No recordem qui va guanyar, però fijo que era un 1 en la quiniela
No recordem qui va guanyar, però fijo que era un 1 en la quiniela
I segon partit setmanal del Juvenil Femení (i encara no hem acabat...). Dijous, avançat per obres a la pista del rival, sólo nos valía el empate o la victoria. Un puntito a la butxaca:
Masnou 2 - Estel Vallseca Juvenil Femení 2 (25-5-2009)
Imaginem els Noguera Torruella pasándose el testigo al rebedor de casa. Ahí llega Maribel por el carril exterior:
"Partit desesperant, amb una primera part 0-2 i una segona “salvados por la campana”, que diu el Toni mentre ho filma tot (menys la super falta de la Patri que tothom ha trobat super necessària).
Segons el Jordi no son ètics els “maletins” per perdre i segons el Josep Mª es jugaven “la honrilla”.
Un descontent general i una tornada silenciosa (i això que era la super festa del Barça).
Esperem una recuperació ràpida de la Laura."
La Carmen va fer aquestes fotacos, que ens envia por el correo del Zar Sea&bel:
Y como geranios en macetas de plástico negro ens plantem al dissabte, dia de fases, quarts de final. 3 equips blackyellows se jugaban sus posibilidades de ganar la liga. Els més matiners, al camp de les Corts Ubae at 9'00 a.m., en categoria Aleví Preferent:
Betania Patmos A - Estel Vallseca Aleví
El partit se'ns posava de cara als primers minuts, amb un gol a favor.
Després, més que de cara, el partit se'ns encararia i diria "hasta aquí, chavales"
Després, més que de cara, el partit se'ns encararia i diria "hasta aquí, chavales"
Era aviat però el sol picaba ya de lo lindo
(ésto unido al cutre fotógrafo ha resultado en muchas fotos quemaditas,
i això no funciona com l'arrosset paelleril...)
(ésto unido al cutre fotógrafo ha resultado en muchas fotos quemaditas,
i això no funciona com l'arrosset paelleril...)
Decepción tras saber que ellos no verían ningún montaje de Gladiator,
ni abans, ni entremig ni després.
"Que estaba el videoclús cerrao", arguyeron los técnicos
ni abans, ni entremig ni després.
"Que estaba el videoclús cerrao", arguyeron los técnicos
Els Lucas ens han preparat una crònica multimèdia de las suyas (llàstima que s'acabi ja la temporada perquè s'ho estaven currant!):
I hem fet un chupivídeo, tradición de última hora:
Aquí teniu les fotos.
A pocs carrers d'allà, a la pista del Santa Teresa de Liseux, a les 11 en punt, l'equip mimat i tunnejat pel míster Poveda, intentaven passar una ronda més d'aquestes eliminatòries en Cadet Promoció:
Alzina - Estel Vallseca Cadet B
El Milla tiraídems i colabora en el cepillo de las crónicas con lo que sigue:
"Aquesta setmana hem jugat a c/Déu i Mata 67 (bé el número 67 no sé d’on se l’han tret perquè era el 57 però què hi farem). Avans del partit hem estat escalfant com sempre. Estàvem molt nerviosos. Un cop hem acabat d'escalfar ens hem mullat el clatell ja que feia molta calor. El nostre públic com sempre ha estat esplèndid. Els nostres amics han portat pancartes, les quals ens hem quedat, però apart dels amics i els pares també han vingut el JM el Jordi i el Jose.
El partit ha començat a les 11:00, com ens havien dit. A la primera jugada de l’equip contrari (Alzina) ens han marcat, i jo vaig haver de veure el primer gol a la banqueta ¬¬. A la primera part estàvem molt descentrats. Tot i això vaig tenir l'oportunitat més clara, on el porter em va fer falta i l'àrbitre (jutge de joc) no la va xiular. La primera part va acabar 0-1 a favor dels altres.
A la segona part vaig tornar a començar a la banqueta ¬¬ . Vam començar dominant i una jugada molt bona entre el Ferran (petit) i el Quim va acabar en penal. Com és de costum vaig sortir jo a efectuar el llançament (pepinazo a pelo) i vaig marcar. Després d'haver marcat l’Uri em va tornar a ficar a la banqueta ¬¬, però després vaig sortir i vaig presenciar el segon gol. Assistència d’Èdgar i gol de Bernat. Just a la jugada següent en una passada de la mort des de la banda i un jugador que encara no sabem de qui era va marcar. Tot i això el nostre porter, magnífic com de costum la va tocar. Durant una estona vam estar tocant, mantenint la pilota, i en una assistència meva va marcar l’Èdgar des de fora de l’àrea. Amb tot això s’estava acabant el partit però vam fer una falta que va suposar doble penal i el van marcar. La segona part va acabar amb empat a 3.
Durant la pròrroga vam dominar molt però no vam poder marcar i ells tampoc.
Va arribar l’hora dels penals: El nostre porter es va parar el primer penal. Jo concentrat vaig tornar a executar un xut impecable (pepinazo max) i vaig marcar. Ells van marcar. L’Èdgar per mala sort també el va fallar i el vam animar perquè estava molt trist. Ells van marcar. El Bernat també ho va fer. Ells van marcar i el Quim va xutar i va donar al travesser i per mala sort no va entrar.
I així és com he viscut jo els quarts de final de fases que guanyarem l’any que ve.
Crònica feta per Òscar Milla maravilla jugador de l’Estel vallseca."
Espurz caminant d'esquenes a veure si podia infiltrarse en el grupo y jugar,
però no chaval, que estás lesionado, te han pillao avec the ice cream little car
però no chaval, que estás lesionado, te han pillao avec the ice cream little car
Experiment: mireu la foto amb el cap inclinat cap a la dreta.
Esa sombra pertenece a alguien en una tumbona al que le han clavado el cabolo con una estaca.
Que no ho veieu? Ja us girem la imatge nosaltres, va:
Jijijiji com ha molat l'experiement. De ésta nos dan el Príncipe de Asturias por lo menos.
(Clar que si ens hi fixem bé (i no és conya), també sembla algú agenollat i amb monyo que està fent alguna cosa que aquí no podem explicar a algú que porta una màscara de gas...)
Vídeo:
Esa sombra pertenece a alguien en una tumbona al que le han clavado el cabolo con una estaca.
Que no ho veieu? Ja us girem la imatge nosaltres, va:
Jijijiji com ha molat l'experiement. De ésta nos dan el Príncipe de Asturias por lo menos.
(Clar que si ens hi fixem bé (i no és conya), també sembla algú agenollat i amb monyo que està fent alguna cosa que aquí no podem explicar a algú que porta una màscara de gas...)
Vídeo:
I fotos.
I tornem al primer camp per veure els més peques en el partit més èpic que s'han currat aquesta temporada. A les 13'00h, en Benjamí Preferent, i sota un sol que espetegava (com durant tot el matí, de fet):
Garbí 4 - Estel Vallseca Benjamí 4
Nunca nos abandona Míster Pascual:
"Partit de quarts de final on vam sortir adormits, no per l’hora del partit, que es va disputar a la 13h, però potser sí per la forta calor que feia i també pels nervis que suposa un partit d’aquests. Durant els tres primers quarts en cap moment vam jugar al nostre nivell, fent errades que no havíem fet en tota la temporada. A la mitja part el resultat era de 2 a 1, ja que en una jugada assajada el Raúl Guevara va marcar el nostre gol.
En el tercer quart encara vam jugar pitjor, i ells, que s’ha de dir que són un molt bon equip, ens van dominar totalment i ens van marcar dos gols més. El resultat al final del tercer quart era de 4 a 1 .
En l’últim quart ràpidament es va veure que encara que sense jugar molt bé l’equip va despertar una mica: En el primer minut vam tenir una clara ocasió que vam fallar. L’equip va continuar atacant fins que en el minut 5 vam aconseguir reduïr distàncies amb un gol de l'Enric Pla, 4 -2. Ells per culpa d’aquest gol es van posar una mica nerviosos i nosaltres ho vam aprofitar per ara sí atacar amb més claredat del que ho havíem fet en tot el partit. En dos minuts màgics vam aconseguir dos gols: un del Joan Ribes i un altre, el de l'empat de Dani Tricaza. Encara faltava un minut i havíem fet el miracle: empatar a 4 quan era quasi impossible.
Així va acabar el partit i vam haver d'anar a la pròrroga.
En la pròrroga vam ser dominadors totalment del partit i hauríem d'haver-ho decidit avans, però no vam estar encertats en els xuts a porteria, i així vam arribar als penals.
El sorteig va decidir que ells tirarien primer. Va xutar el jugador del Garbí i aquí va aparèixer el nostre porter el Franz per fer una gran aturada. Era el nostre torn, el capità el Dani Tricaza, que amb molta tranquil·litat va fer gol. Tornava a ser el torn d’ells, i un altre cop va aparèixer el Franz fent una altra gran aturada. Ara li tocava al Joan Ribes que si marcava ens classificàvem. Va anar cap a la pilota com si li toqués xutar penals d’aquest estil tots els dies i GOL. El Benjamí de l’Estel està a LES SEMIFINALS DE BARCELONA!!!
El partit de semifinals es jugarà el proper Dissabte al Príncep de Girona, a les 9'00h.
Des d’aquí ja us convoco per venir a animar als més petits de l’Estel."
El Joan ens va explicar que fins un moment abans de xutar no sabia que si marcava es guanyava el partit.
Quan se'n va assabentar va pensar: "Si l'haig de marcar el marco".
Y así se escribe la historia.
(La yaya del Joan va celebrar el gol del seu nét abraçant-se amb un aficionat...de l'equip contrari!)
Quan se'n va assabentar va pensar: "Si l'haig de marcar el marco".
Y así se escribe la historia.
(La yaya del Joan va celebrar el gol del seu nét abraçant-se amb un aficionat...de l'equip contrari!)
Així van anar els penals:
Obvio, another video:
Complementado per les imatges.
Per si encara no en teníem prou la Copa Catalunya rollo Avon llama a nuestras puertas i les nenes grans no poden ni fer siesta Diumenge. Partit de tornada de la semifinal (1 a 4 al d'anada):
Estel Vallseca Juvenil Femení 9 - Corbera 0
A mi izquierda, Quim's sister, la Patri!:
"Partit contra el Corbera en el qual havíem de defensar un 1 – 4 com a resultat al seu camp i que va anar molt bé acabant amb un 9 – 0 al nostre marcador i ja estem a la finalíssima de la copa!! PERÒ AQUEST DISSABTE TOT DÉU A LA CREUETA QUE ENS JUGUEM LA LLIGA, S’HA DE GUANYAR SÍ O SÍ...!! AIXÍ QUE NECESSITEM AFICIÓ A LA GRADA!! I MOLT D’ESFORÇ A LA PISTA!! Molt pròximament!"
Rindamos un sincero homenaje a la 5 del Corbera,
que la pobre va rebre un munt de pilotades a cual más fuerte,
i va aguantar com una jabata
que la pobre va rebre un munt de pilotades a cual más fuerte,
i va aguantar com una jabata
Ja només queda l'últim partit de lliga i la final de Copa.
S'han de guanyar els dos, o sigui que un últim esforç, tots a una i Vinga Estel!
C'mon Blackyellows!
S'han de guanyar els dos, o sigui que un últim esforç, tots a una i Vinga Estel!
C'mon Blackyellows!
Vamos video sal a bailar, que tú lo haces fenomenal...
Vaya, hem trobat un altre arxiu de fotos...
Aquí se queda la cosa de moment. A veure com ho fem aquest cap de setmana. Per si de cas, que nos quiten lo bailao, anem a celebrar-ho ja i tot això que ens emportem. Ens han dit que hi ha un bar por aquí cerquita...
¡¡¡Ándale!!!
¡¡¡Ándale!!!
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada