31/1/09

Singin' in the rain (with lights)

Share:

30/1/09

Com s'entra a un programa de tele

Share:

Cristiano Ronaldo














Share:

29/1/09

No te subas al pupitre a hacer el tontaina...

Share:

28/1/09

Copa Catalunya 2009

Els emparellaments dels nostres federats són els següents:

Juvenil femení:
CFS Corbera - Estel Vallseca
Més informació clicant aquí

Juvenil masculí:
Estel Vallseca - FS Gavà
Més informació clicant aquí
Share:

Abduccions

Share:

Svetlana Korkhina









Share:

27/1/09

Classificació provisional del Cros

Sembla que estem molt ben col.locats en totes les categories, quan queden 4 proves per disputar-se i el campionat de Catalunya.
Com sempre, cliqueu per veure-ho més gran.

Share:

Sushisushisushisushi!!!

Share:

26/1/09

Jornada 22/24 gener (2009)

Dijous es va disputar un partit ajornat de l'aleví, amb la particularitat que jugàvem com a visitants, però ho fèiem a casa nostra, al Brossa. ¿Mande? L'explicació l'hem de buscar en un andamio maléfico ocupando el campo del rival:

Sant Josep Oriol 3 - Estel Vallseca 6

Quina cara de bons jans..es que la clavan, ¿eh?


Negre i groc per tot arreu...¡que no falte!


Digo yo que esto va a ser un saque de esquina, ¿no?
Vamos, pinta de cormorán cousteauero no tiene


Les coses no acabaven de sortir com volia el tècnic, i això provocava certs nivells de desesperació...

"¿Y cómo le digo a Manolillo que enamorarse es malo?",
sembla que estigui pensant en Galiana,
que no s'explicava la diferència d'actitut i concentració
entre els últims entrenaments i amistosos comparats amb aquest match dijousenc


Tot es va solventar després de les sàvies paraules del míster, i els alevins van sortir disposats a menjar-se el ciment, fent un tram final del partit prou correcte. La vuelta al campo es va veure emmarcada per uns palmeos y cantes de Jesús "el Merenguita":


Què es pot esperar d'un dia que es comença escoltant pel carrer aquesta frase: "Menos mal que estoy gorda". Doncs vent. Molt vent. Massa vent, de fet. Qui va arribar-se dissabte al Brossa a gaudir de la jornada ceebera, última de la primera fase, va haver de fer front al juguetito de Eolo (buah nos salimos de snobs), a un vidre trencat disposat a tallar caps en qualsevol moment, i bosses voladores que ara que hi pensem tampoc molestaven tant. De fet era molón molón veure-les tan amunt, escapant dels calaixos dels supermercats rumbo a un nuevo hogar. Els arbres no s'ho van passar tan bé:

El primer partit del dia era pel cadet b:

Estel Vallseca 5 - Montserrat Xavier 3

Despejando y despejándose


Y ahora estiramos.
I com ve de gust quedar-se en pantalons curts amb aquella rasquilla tan agradable



El Ferran,
posseïdor del rècord d'arribada puntual a l'entrenament del cadet b (per sobre del tècnic, jeje...),
rumbo a la porteria



El Bernat xutant a gol, llàstima que hi havia porter i el defensa no deixava massa angle.
Normal...no ens ho posaran fàcil a sobre, no? ¡Si és que lo quieren tó! Anda, aneu por ahí
(pronunciat amb accent a la a de "ahí")


L'Edgar moments abans de ser convidat a abraçar-se al terra amb tota la seva fúria.
Eso te pasa por comprar Pepsis en el badulaque i no gastar-te'ls al club!


Jugada a nivel "ras del suelo", el que ens recorda una cançó de los Romeos de fa mil anys:
"muérdeme en el trasero dónde a mi me gusta más, siempre voy a ras del suelo, que más da...
que más daaa...lalalalalalalalalalaaaa eeestaaa noche, no la olvidarás..."

I el següent esdeveniment al Brossa era protagonitzat pels benjamins:

Estel Vallseca 4- Josep Maria Jujol 0
Jose, com anem? Bé? Pues venga cuenta cuenta, que hay ganas:
"Partit de tràmit on l'Estel no va jugar gens bé, per culpa de la falta de motivació (ja estem classificats) i el fort vent.
Els gols van arribar dos a la primera part i dos a la segona.
Cal felicitar als jugadors de l'equip benjamí de l'Estel per la bona primera fase realitzada on han quedat invictes amb 8 victòries i cap derrota.
El benjamí encara la segona fase amb una motivació molt alta, en espera de saber quin grup els ha tocat."

El Rubén està més que fart del fotògraf,
pero tiene que empezar a acostumbrarse a la expectación mediática que despiertan los Alcázar...



¿Acaso Raúl acaba de acordarse de que se ha dejado los donuts en casa?
¿Le pica el cogote? ¿No es cogote una palabra muy graciosa a la par que mágica?



Barullo en el área chica o Tricaza en su hábitat


En una de les xerrades tècniques Jose va preguntar a sus jóvenes padawans:
"¿A qué estamos jugando? ¡Porque ésto fútbol no es!"

Després de duras negociaciones van acordar que estaven jugant al Monopoly
i que compraven Paseo de Gracia a un precio desorbitado
.


Una de les revelacions d'aquest any, l'altre Raúl de l'equip, el Guevara.
Se interna por la derecha sin ningún tipo de rubor ni miedo, iluminado por el llamado espíritu Vallseca


Joan gustándose y gustando a la grada.
Aprofitem per desitjar una ràpida recuperació a sa mare, que la tenim lesionada
i volem tornar-la a veure aviat por estos campos del señor*


Esperant el seu moment (nótense las dos pelotas ficades dins de la columna perquè no sortissin disparades)


El xut més potent de l'equip, el Raúl Gómez, en plena escapada
(cuando llegues a la Casa del Formatge cómpranos dos de bola, please)


I el punto y final a la matinal del Brossa era per l'aleví:

Estel Vallseca 11 - Lourdes 0
Venien amb la lliçó apresa del dijous, y el partido discurrió en un ambiente menos cargado...

Fins i tot el Roger es va permetre el luxe de sortir de l'àrea rollo Busi o Higuita.
Qualsevol dia ens sorprèn amb un escorpión (No te lo tomes literalmente que estos bichos pican y con la rata ya hemos tenido bastante por este año)


El Jesús es va queixar de certes entrades poc amistoses,
però el Jaume li va recordar que "esto es fútbol". Ahps...



Resignació: l'entrenador sempre té coses a dir. ¡Faltaria más!
Los barrotes son testigos de esta extraña capacidad de los Místers del Universo


Publicitat subliminal de McDonald's

Més avançat el migdia, al desplaçament més llunyà que viuran les juvenils aquest any, es va aconseguir un:

Santpedor 1 – Estel Vallseca 16
La Maribel adopta una postura minimalista i ens treu l'essència de la visita a la cuna del senyor aquest que entrena el Barça:
"Avorrit partit del que només es pot destacar el vent i que el primer gol el van marcar les locals.
La Maria va portar al seu cosí Alberto com espectador i així va aconseguir jugar més temps.
A destacar que el Juan Ostos no s´ha perdut. Deu ser perquè portava al seu pare".
A la espera estamos de completar la información amb alguna imatge, a veure si estem de sort i demà podem afegir-les. Deixarem un carrete de fotos debajo de la almohada a ver si el duendecillo de la velocidad de obturación nos regala unos jpgs...

I ara acabem el carrousel amb els juvenils, que també jugaven fora de casa:

Nou de la Rambla 2 - Estel Vallseca 6
In extremis nos llega la primera crónica del Éric:
"Realmente mirando la clasificación no tendría porque haber muchas complicaciones, pero éste era un partido clave. En el campo del Nou de la Rambla no había ganado ningún equipo. El tiempo no era precisamente bueno, hacía mucho viento, y eso se notó. Empezamos el partido demasiado tranquilos a mi parecer y nos pusieron en aprietos en varias ocasiones, pero pronto marcamos el primero, obra de Juan Carlos a pase de Éric que define sin ángulo y medio de volea. Más tarde Éric vuelve a marcar un pase elevado para Uri que define de cabeza por encima del portero. El marcador estaba entonces 2-0 y antes de acabar la primera parte marcaron un gol después de un fallo defensivo.
Comenzamos la segunda parte de nuevo un poco lentos pero marcamos el 3-1 en jugada individual de Sergio que definió muy bien. Las cosas se ponían mejor, pero más tarde nos marcan el 3-2 y otra vez el partido está apretado. Seguidamente marcamos el cuarto cuando Marcial después de haber chutado le vuelve el rechace y la envía a la red. Y nos empiezan a apretar. El partido se vuelve un poco duro. Hubo una ocasión en la que un jugador se quedó solo delante de la portería y por suerte falló, si no las cosas hubieran cambiado. Más tarde Uri marcó de falta pasando Marci por encima y se vinieron abajo. Y finalmente Éric remató el partido con un último gol después de una falta que parecía que iba a chutar Juanca pero la pasa para Éric y éste define.
El partido estuvo bien. No fue muy duro. Buen equipo el Nou y tres puntos más que nos llevamos para seguir apretando arriba."
I el Miguel ens ha passat via bluetooth las siguientes instantáneas:

No és que s'hagi untat amb petroli o que sigui el Spiderman negruzco. Més que res que no hemos venido a este mundo a sufrir, y si tenemos frío pues a taparse tocan. (Un grup de música que tingués una cançó anomenada "a taparse": ¿qué canción tocan ahora? "a taparse, tocan" i tot el públic embolicat amb una bufanda de mida espectacular...aish què bonic seria)


Pues eso, un momento del encuentro. Comprendreu que després de 1000 imágenes de partidos uno ya no sabe qué comentar (como se ha podido comprobar en el anterior pie de foto).
Tot i que las mantas banqueteras bien merecerían un recuerdo emocionado



La afición se resguarda, waiting por algún estímulo de los federados, que empezaron algo dubitativos, pero...


...los goles llegaron i el públic va poder aplaudir, que vulguis o no ajuda a tenir las manos calentitas.
Hay otros métodos pero requieren de un soplete y son demasiado peligrosas



I quan es feia fosc sonó el pitido final, llamado también pitido del apocalipsis.
Victoria a domicilio per continuar amb força la lluita por el primer puesto


Y el primer puesto del tren de ida es el que ocupamos nosotros ahora mismo. La setmana que ve espereu-nos a l'andana del bon futbol, perquè tornarem, i fins i tot els arbres s'inclinaran per rebre l'Estel Vallseca.


*"Jugando en los campos del señor" és una peli en la que Daryl Hanna surt ensenyant unes coses
que no es poden dir aquí però que són les tetes
Share:

Instagram

Labels

Arxiu del blog