12/1/09

Jornada del 10 de gener (2009)

Tornem-hi!

Els juvenils han estat els primers a reemprendre les competicions oficials futbolsalenques tras el parón navideño (un euro per cada vegada que es diu això del parón navideño i podríem muntar un badulaque). El Nacho ens explica com va anar el partit creuetero de dissabte:

Estel Vallseca 4 - Montsant 0
"Partido entretenido y vibrante el que se produjo el sábado en la Creueta del Coll, entre el Estel y la Montsant. Partido trampa para los locales, que partían como claros favoritos.
Los visitantes llevaron el peso del partido durante casi toda la primera parte e incluso pudieron adelantarse en el marcador ya que estuvieron jugando durante 2 minutos con un jugador más debido a mi expulsión tonta y algo injusta.
Durante esos dos minutos agónicos el equipo supo aguantar el tipo de una manera ejemplar gracias al gran desgaste físico de los jugadores que estaban y de la gran actuación de Carlos, que tuvo que salir frío y aun así se salió.
Pasados los dos minutos el equipo jugó de una manera más brillante y gracias a dos zurdazos del capitán Uri que reaparecía después de una lesión, de la cual no estaba del todo recuperado. 2-0 al descanso.
La segunda parte empezó con un tiro al larguero de la Montsant pero el Estel no se vino abajo y marcó el tercero, fue obra de Sergio, con algo de fortuna.
El partido prosiguió sin sobresaltos hasta la magnífica jugada de Sergio y Marci que acabó con el gol de éste.
4-0 y a estar concentrados para la semana que viene que jugamos en el campo del Xarxa (que están empatados a puntos).
Destacar también la derrota de Jesús Maria en el campo del St.Andreu que permite al Estel igualarlos en la tabla."


El moment de l'expulsió del Nacho.
Va tocar la pilota amb la mà fora de l'àrea per evitar un gol que semblava quasi segur i qui sap si hagués canviat el signe del partit. En tot cas l'1 de l'Estel ha hagut d'aguantar infinitat de conyetes referents a la seva prematura tornada a la banqueta...


Cuidadito que si nos despistamos nos dan la tarde, y no está el horno pa' bollos


¿¡Pero qué acabo de decir!? Si es que...


Eric jugándose el físico ante el acecho visitante.
A lo lejos, un coche baja por la escalera.



Un clásico "pero si no le he tocaooo"


Al final del partit, aplauso mutuo dels jugadors i la grada.
Ningú va tirar pétalos de rosa perquè ni era una boda ni això és el Maresme.
Pero todo se andará.



Robert ofreciendo la camiseta de Sergio a alguna de sus jugadoras,
porque total, si no estaba ni sudada...Qué maldad jejeje



Y en la charla-coloquio Eli pone en práctica una nueva técnica de relajación. "Qué perro es a veces el mundo del fútbol" debió pensar el capitán al darse cuenta de que el que iba a quedar relajado era el míster.


I les noies agafaven el relleu per disputar un amistós ja clàssic, narrat com sempre per la Maribel:

"Estel Vallseca 0 - Bon Salvador 0
Després de jugar un munt de vegades contra aquest equip finalment hem averiguat que venen de St.Feliu de Llobregat (deu ser perquè no hem anat mai a jugar al seu camp).
El partit ha estat avorrit i hem passat molt de fred (no funciona la màquina de cafès).
Els diferents motius per aquest resultat, segons els experts observadors, han estat:
-La lentitud de les jugadores, degut a que no fan prou voltes al Brossa, segons el Jordi.
-Les vacances de Nadal i no haver pogut entrenar aquesta setmana per culpa de la pluja, segons el Jaume.
-Jugar en un camp que no és el d’entrenament (en lloc de jugar a “casa”, juguem en un camp neutral), segons el Robert.
-La baixa, per malaltia, de 2 jugadores: la Ribes i la Laura.
També tenim mares de baixa: la Pilar (per una temporada llarga), la Carmen (esperem que per poc temps) i la Cristina cuidant el pare. Des d'aquí us enviem una abraçada i us informem que no us heu perdut res (a part d'acabar gelats)."

Decimos adiós evocando la historia de la portería que pasaba sus días sola en el Creueta's pavilion. Nadie quería conocerla por dentro pues no tenía redes. Acaso alguna vez un balón ha cruzado su puerta pero no pudo detenerse y siguió su camino. Ahora ella vive olvidada. Ella, que en su día adornó con sus postes y largueros algunos de los mejores partidos que se recuerdan por el lugar. És el moment de tornar-li totes les coses maques que hem viscut gràcies a ella. Per això, des d'aquesta pàgina demanem una cosa a l'encarregat del camp de la Creueta. Una petició que es resumeix en un crit que hem de fer nostre: ¡Antonio bájala! ¡Antonio bájala! ¡Antonio bájala!

Share:

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Contacta'ns per whatsapp!

Labels

Arxiu del blog