30/11/08

Jornada 29/30 novembre (2008)

Damas y caballeros, here we go again amb les cròniques. Aquesta setmana s'han fet menys partits per culpa d'una pluja inoportuna que va mullar els camps assecant les esperances de poder jugar-hi cap esport que no es basés en relliscar o passar la mopa inútilment. Malgrat això tres dels nostres equips han pogut disputar els seus partits. Primer, les infantils:

Escola Pia Sant Antoni 2 - Estel Vallseca 3
Victòria fora de casa que ens explica la nostra nova periodista, la Mercè, sempre amb accent obert a la è, és clar:
"Divendres estàvem totes molt nervioses, i les que van guardar porteria van ser: a la primera part la Sandra i a la segona l'Anna (la Ros). I la Alcázar ens ha deixat. [En el sentit futbolístic del tema].
A la primera part totes vam jugar bastant malament, i ens van marcar un gol ( de canyo a la Sandra).
A la segona part ens va treure a mi i a la Laia i als primers minuts la Laia va marcar gol, després al cap de bastant les noies van remontar i 2-1. Després tornem la Laia i jo parets i jo marco, i després torno a marcar. Algunes pilotes van passar pero no en van marcar cap."

I dissabte tornaven a jugar lluny del manto protector de casa, amb desplaçament inclòs:

La Garriga 4 - Estel Vallseca 2
Primera derrota, narrada també per la petita dels Pinar:
"Estàvem otra vez nervioses i congelades, i va caure una...
Guarda porteries: Primera part jo, segona Andrea. Jo nerviosa perquè estava de portera. A la primera part va costar però pel final l'Anna va marcar. A l'últim minut de la primera part va i em marquen 1 gol ¬¬.
Després canviem i es posa l'Andrea. Aquí les altres estaven més posades i nosaltres també. En una de les diagonals de la Sandra jo a tope de velocitat i hi havia una tanca com les de l'skating i com que anava molt ràpid em vaig xocar i la tanca m'anava per la cintura i em vaig doblegar i quasi em caic a l'altra banda de la tanca. Em van quedar els peus penjant xdé i el cap tocant quasi a l'altra terra huahsuashuashuauhsuahusa. Llavors ens marquen 1 gol: 2-1.
i en una jugada rara vaig marcar. Després a l'Andrea li van marcar dos més, o sea 4-2.
Un partit difícil."

El mateix dissabte al matí els més grandotes del club van patir en sus carnes la pluja. La gespa artificial va permetre que no s'hagués de suspendre res:

Mampar Bruc 0-9 - Estel Vallseca 9
Repeteix en tasques reporteriles el Gerard:
"Partido muy frío, debido a la lluvia. Hacía tanto frío que los que los que estábamos en el banquillo nos teníamos que tapar con tres mantas para no congelarnos.
Dejando este tema aparte, del partido se puede decir que salimos a buscar la victoria y no tardamos en marcar el primer gol que nos encarriló a la goleada final de 0 a 9, aunque podrían haber caído unos cuantos más. Destacar a Marcial que marcó 4 goles e hizo un gran partido. El resto de los goles los marcó: Uri 2, Juan Carlos 1, Puig 1 y Gallardo 1. Poco a poco vamos ganando la confianza que nos faltaba y cada vez más nos creemos que podemos luchar por el título a final de temporada. Por último recordar al resto de compañeros que ellos también pueden hacer la crónica, que no cuesta tanto."


Ni camuflat es podia un lliurar de la pluja


Nou fitxatge de Paraiguai a la banqueta. Se tiene que aclimatar


Massa persones per fer un Sudoku


Hooligans preparando el momento de usar los alicates y reconquistar Gibraltar


Acabat el match, nos ponemos el chandal que aquí hace rasca
y pensamos en nuestro futuro y en cómo podemos salvar al mundo de una destrucción casi segura


I Little Cross ens esperava a les 16:00. Era l'hora de les juvenils:

Estel Vallseca 2 - Arenys de Munt 1
I la Maribel no falla i ens en fa la seva crònica:
"Després de les meves queixes amb els horaris, el Robert vol que faci constar que l’equip contrari ha arribat abans que nosaltres.
Hem començat el partit amb molta por, ja que les noies d’Arenys venien de fer una golejada important, i hem fet una “porra”.
Ha començat marcant la Patri, abans que arribés la seva mare en taxi, i després les d'Arenys han fet un gol. Ja tenia la “porra” guanyada però el Juan ha predit que una de les meves filles me la faria perdre i efectivament, poc abans d’acabar el partit, ha marcat la Gala i ha fet que guanyés la Isabel.
Hem marxat tots cap al Palau del Barça per veure un partit de futbol sala amb les entrades que ens ha proporcionat el Jordi ( mitjançant un senyor important que menja al restaurant del Marcial).
L’equip dels petits han estat "incordiant" als jugadors del Barça de la banqueta banquillo i els pares volien que el Josep Mª ho fotografiés tot.
Ha guanyat el Barça i hem marxat corrent cap a casa a estudiar ja que la setmana que ve tenim molts examens i no sabem si podrem anar a entrenar."


9 escrituras a elegir


Ja només faltava que als escalfaments ens oferissin coreografies...¡Tiembla Fama!


La melancolía apareció, con las hojitas otoñales esparcidas por el campo...
L'home del mític anunci de Paco Rabanne las hubiese chutado mientras pensaba en lo guapo que era y lo feliz que era junto a su novia gracias a un pote de colonia


La leona de las porterías ruge bajo palos,
desafiando a los balones que intentan franquear su madriguera


Si miran a su izquierda podrán ver el primer gol del partido, del pie de Patri


Horita y media después, canvi de camp, bandera preparada i...

...les juvenils ens fan el relleu cap al següent partit del nostre carrousel d'avui. Per primer cop un en el que no hi jugava l'Estel. I és que els negrigrocs que van voler van ser convidats a anar al Palau Blaugrana a veure el Barça - Manacor de futbol sala.

Cadets b avec la ristra de entradas y apalomitados


Jose (el señor de los benjaminillos) y señora esperando a la familia,
justo al ladito de cuatro aficionadas con la camiseta del Sporting Monja
dispuestas como ficha de Tetris



Pseudo tangana
(proposta de joc: ¿dónde está Eli?
En aquest cantó de la grada estava el míster dels juvenils y su inseparable colega)



El millor moment de la nit arribava quan Fernandao va anar a celebrar el seu gol amb els nostres jugadors. Aquí els veieu con todo su desparpajo


Chandalada vallsecana
Uno de los juveniles intentó aprovechar su paso por el Palau para realizar algún fichaje fuera del ámbito deportivo. Va encendre el bluetooth del seu telèfon
i va començar a cridar els noms de les noies que li sortien...
Resultado: Gallego 0 - Desconocido que simuló ser el novio de su amiga para protegerla del avance de las tropas estelencas 1.
Elles s'ho van perdre!


I se acabó lo que se daba. El broche de oro lo pone un seguidor molt especial del nostre club. No se'l veu cada dia per la Creueta...De fet, no se'l veu mai.



Share:

Batalla por el reinado de los dibujos animados


Esteu convidats a encetar un debat sobre quina és la millor sèrie de dibuixos. Ja sabeu, o cliqueu a comentaris (aquí a sota) o aneu directament al Xerra! de la dreta.
Share:

29/11/08

Estel Vallseca - Infantil femení 2006/2007

Una altra producció d'Antoni Pinar!

Share:

El centre d'atenció

Share:

28/11/08

Estel Vallseca - Cadet femení 2006/2007

Heus aquí un megarrrreportatge musical fet per l'Antoni, el pare de les Pinar's sisters!

Share:

La vida espacial

Share:

27/11/08

Pintant línies

Share:

26/11/08

Corre!

Share:

Las tribulaciones del niño salvaje

Tras una pelota salió
el joven Harry sin miedo.
Peaso verja saltó
y casi se deja un hue..un dedo


En la selva encontró el balón
pero perdió la cordura
por culpa del subidón
y lo de fumar verdura.


La violencia fue su afición:
amenazó hasta a un paje.
Harry era un tío molón
ahora es el niño salvaje.


La soledad le entristeció
y apareció el mal rollete,
hasta que por ahí pasó
un grupito de Albacete.


Algunos deciden salvarle
de esa especie de trullo,
algunos quieren cascarle,
algunas un hijo suyo.


Y no le hizo falta ayuda:
solito el preso escapó
volviendo a un mundo de duda,
mas con amigos y el pro.


La fiesta por su valor
pone fin a este viaje.
Harry es un hombre de honor,
adiós al niño salvaje.
Share:

25/11/08

Apple's apples

Share:

24/11/08

Break Dance Stop Motion

Share:

23/11/08

Jornada del 21/22/23 novembre (2008)

A ver, cuando diga el nombre que levanten la mano:

Els alevins!
Dimecres jugaven i van quedar tal que asina:
Lourdes 1 - Estel Vallseca 20 (alguns diuen 27).
Seguim sense tenir aportacions sobre els partits alevinescos a fora de casa, per tant ens creurem aquest resultat. També pregarem a la verge dels rivals perquè el míster Jaume torni a agafar su pluma ágil o algú hi posi ganes i ens regali algun relat dels fets...Mentrestant seguiremos sufriendo en silencio.

Cadets b!
Gran setmana pels cadetbesians, amb un 2 de 2 en el recuento final de matchs (que no matches que vol dir mistos i d'això no en van fer).
Estel Vallseca 3 - Fundació Adsis 2
Dijous a casa, partit molt treballat, cada vegada que s'avançaven els negrigrocs ens acabaven empatant, fins que va caure el 3 a 2.

Espléndida panorámica (és un dir)


No són les fonts de Montjuïch ni ha empezado la guerra química


El Ferran ens interpreta una jota

Montserrat Xavier 0 - Estel Vallseca 4
El Bernat ens explica com va viure aquest dissabte matí esportiu: "El partit va començar molt travat amb ocasions per a l'Estel però sense sort. Va seguir així fins que després d'una pilota recuperada per ell mateix Bernat va marcar el primer gol per l'Estel amb un xut creuat imparable pel porter. L'estel dominava però no marcava i amb aquest marcador van arribar al final de la primera part. En el segon temps van arribar més oportunitats amb xuts tant d'Andreu com de Ferran i fins i tot algun atreviment dels defenses. Però no va ser fins un gran detall de qualitat de Ferran que no va arribar el gol. Anàvem guanyant però necessitàvem marcar més gols. Els de Montserrat ens aguantaven bé i fins i tot van tenir un parell d'oportunitats , la principal una errada monumental de Ferran (porter) que quasi costa a l'Estel un gol. Però a més de posar emoció al partit Ferran (porter) estava insuperable i cap de les oportunitats entrà a la porteria. Els minuts anaven passant i no marcàvem fins que vam descobrir el punt feble de Montserrat: les jugades d'estratègia. I així va ser: amb una jugada d'estratègia perfectament plantejada per Oriol i demostrant el resultat dels entrenaments va arribar el gol d'Edgar. El partit estava quasi decidit però faltava la cirereta. I aquesta va arribar quan després de recuperar una altra pilota Bernat marcà el quart gol i el segon en el seu compte personal després d'un un contra un amb el porter perfectament realitzat. Acte seguit es va acabar el partit. Malauradament a causa de l'anomenada guerra del futbol no tenim imatges d'aquest partit". Sembla que ja tenim cronista oficial del cadet b! En definitiva, victoria a domicilio que ajudarà a sortir del pou de la classificació en el que estàvem ficats com si fóssim un nen a Ventdelplà. Comença a no sonar eco quan parlen Uri i cadets, i la superfície està cada dia més aprop...vinga nois!

Benjamí!
Divendres a la tarda encetaven el cap de setmana futbolístic els ñajos de la casa, i va ser guanyant fora de casa:
Josep Maria Jujol 1 - Estel Vallseca 11
El míster Jose ens en diu tot això:"Partit de tràmit on encara que l'Estel no va jugar gens bé, va dominar el partit totalment. Un altre cop ens vam adelantar al marcador molt aviat ja que en el primer minut ja vam marcar el primer gol mitjançant el nostre capità, el Dani Tricaza. Després sense fer gran cosa vam anar marcant els gols un darrera de l'altre. Cal destacar el Hattrick del defensa Raul Gómez, que aprofitant que el camp era petit i el seu fort xut va marcar els 3 gols des de fora de l'àrea. També s'ha de destacar que desprès de dos partits amb baixes, per fí l'entrenador va poder comptar amb tota la seva plantilla i així poder fer, molt sàviament, les rotacions necessàries.
Els més petits de l'Estel continuen el seu camí cap a la segona fase."
I ara imagineu-vos que durante el encuentro bajó una nave espacial llena de gente diferente gritando "¡¡mi casa teléfono!!". I entremig de tot això va aparèixer Raphael cantant "Que tengo el corasssonnn en carne vivaaaa". No és veritat, però seria fabulós.

Infantil femení!
Estel Vallseca 3 - Anna Ravell 1
Dues noies van defensar la porteria de l'Estel aquesta vegada, després del descobriment de la faceta com a jugadora de camp de l'Anna Ros. A la primera part s'hi va ficar l'Anna Alcázar, que va valorar positivament l'experiència guardametística, perquè "se estaba calentito con el jersey". I a la segona els guants els portava la Juana, nou fitxatge brasiler de l'equip que es va haver de posar uns pantalons que quasi li tallen la circulació. La Mercè va rebre 3 pilotassos: els dos primers que van impactar en ella (que no anaven fluixets precisament) van ser respostos amb un crit de la peque dels Pinar, un crit mig de dolor i mig de "pero esto qué essss!". I a l'última chepada (fent de barrera de falta) el crit el va fer abans fins i tot de que xutés la rival, en una espècie de canto premonitorio del que se li venia a sobre. Gols de la Mercè, la Sandra i l'Anna, i continuen sense perdre (amb un partit ajornat). I les del Casp eren les primeres! Ara ho som nosaltres...

Al igual vamos a perder la clase mientras calentamos


El Jordi posant en pràctica el seu clàssic entrenament de porters:
s'agafa a la portera i com si fós una pala de pim pom se la dirige hacia donde venga la pelota


Óscar y su sudadera de Montreal i la Mercè rebent molt calorosament
amb el colze al fichaje internacional, la Juaninha

Juvenil masculí!
El Gerard (artista anteriormente conocido como Puto Gallardo) és el cronista d'aquesta setmana:
Estel Vallseca 5 - Casp 2
"El partido empezó bastante frío en los primeros minutos. Se podría decir que jugamos una primera parte bastante pessima...¿no Naxo? E hicimos pocos movimientos que no generaban peligro. A mediados de la primera parte nos adelantamos después de una gran jugada que acaba con gol. La primera parte acababa con gol del Casp desde el punto de doble penalti después de una falta un poco rigurosa.
En la segunda parte hemos salido más enchufados y hemos conseguido marcar 3 goles mas que ponían el marcador en 4-2 y decidían bastante el partido. Llegando casi al final del partido hemos marcado el 5-2 definitivo. Ha sido una victoria que nos ha dejado un mal sabor de boca ya que no hemos estado a la altura de otros partidos y hemos jugado bastante mal. Pero cumplimos nuestro objetivo que era conseguir estos tres puntos tan importantes para acercarnos a los puestos de arriba, donde están Xarxa y Jesús Maria. Por último quería agradecer a toda la gente que fue a la Creueta (que no eran pocos) y que semana a semana están ahí animando. La semana que viene vamos al campo del Mampar Bruc."

Parece que esto empieza ya.
¿Alguien podría avisar de que los graffitis acostumbran a ir por fuera de las casas?


En un lance del partido la pelota empieza a moverse sola al ritmo de la canción "bailemos el bimbó"
y todos corren a alcanzarla cual liebre en bosque de coníferas



Esto al menos es medio gelocatil


Pero el sufrimiento tiene premio y la afición recibe al equipo
con todo el cariñito y algún intento de agresión sin importancia


Juvenil femení!
I tancant el carrousel les noies han anat aquest diumenge a Mataró, on a les 10'15 hi havia previst començar el:
Mataró 0 - Estel Vallseca 8.
Diem estava previst perquè al final han començat a les 11 menys 10. Això sí, ens ha donat temps d'anar al gimnàs (qui escriu això quasi s'ha herniat fent el capullito amb unes peses). I és que el pavelló del Mataró és el més gran de Catalunya (hi ha un 2 por 1 de camps de futbol sala). La Núria no ha pogut jugar perquè porta tot el cap de setmana amb febre i en estado potoso, teníem dues jugadores en pleno "qui va inventar la regla que lo caneo" i una altra con dolor en el ovario derecho (¿o era el izquierdo?). Malgrat tot això s'ha pogut aconseguir una victòria que reforça la nostra primera posició, en un partit poc vistós de cara al públic, però molt profitós en táctica y estrategia (heus aquí una referència a Benedetti perquè es noti que hi ha un nivelazo que te jinx).
I arriba el moment de la crònica de la Maribel:
"23 Novembre 2008 St.Climent.
El Robert ens ha convocat a les 8.30h. al Brossa per jugar a les 10h. del matí contra el Mataró. El Robert ens ha explicat que aquest pavelló es el mes gran de Catalunya i ens hem il.lusionat. Després ha resultat que tenia alguns defectes: falta d’aparcament, grades mal situades, parets comunicants perilloses...
Com aquest cop el Jaume no ens ha apretat en els cotxes, en portàvem molts i l’hora d’escalfament ha servit per voltar pel poble en busca d’un forat. El bar no estava malament i el Joan petit ha pogut xutar a l’entrada. La Núria estava de baixa però ha vingut amb els seus pares a donar suport (hem arribat a la conclusió que només venen quan no juga per vigilar la malalta).
El partit ha començat amb retard i ha estat bastant avorrit. Han guanyat per bastants a 0 però des d'aquí demanem al Robert menys gols i partits més divertits.
Hem intentat filmar el partit però ha estat un desastre, encara que el Josep Mª creu que després l’hauríem d'haver passat a càmera ràpida d'ensopit que ha estat."

El Robert havia enganxat uns fulls al vestuari amb els 4 conceptes bàsics que vol inculcar a l'equip.
Un dels principals: ¡s'ha de ser positiu!
Minuts més tard y al grito de "¡No se pueden pegar carteles!" les forces de seguretat
s'emportaven el míster
(era broma, clarinete, però hagués estat un momento Hombres de Paco guapo guapo)


Una de les jugadores empra el mètode de concentració japonés Mekedorroke 3.0
(que than pillao con el carrito del helao)


Casi ná


Un dels 3 gols de la Pattri, una crack que recibe maletines de su padre. Concretamente 10 euros por el primer gol, y 5 por los sucesivos si los hubiere. Amb una condició: els hi ha de dedicar. Als dos primers ha fet memòria i han caigut 15 euros a la saca (amb els que pensa convidar la directiva a alguna cosa, imagino), però en l'últim ha intentat colar com a dedicatòria una rascamenta de sobaco i el Ramón ja no ha afluixat la mosca


Vinga Estel!!!

I ja hem acabat! Ens retirem a la comuna hippie altre cop hasta nueva orden. I aquesta setmana no us perdeu la web perquè explicarem la historia d'El niño salvaje!
Us deixem amb un track amagat: una foto del "partit dels pares" que juguen divendres a la nit. Li diuen de pares però també hi ha entrenadors, exjugadors, etc. Ja ocupen les dues pistes, i si es despisten (toma juego de palabras) ampliaran fins a la Font Castellana en secció waterpolenca.
Audiós!



(Us recordem que per veure les fotos en gran només heu de clicar-hi a sobre, ok?)
Share:

22/11/08

En el episodio de hoy...

¡Nunca des la espalda a Gala!

Share:

21/11/08

Game of death

Per aquí es va dir "El juego de la muerte". És la peli en la que Bruce Lee fa servir un xandall de l'Estel per lluitar contra Kareem Abdul-Jabbar, pívot estrella dels Lakers als 80.

L'escena en concret era aquesta (no lo intenten en casa, amigos):


Uns anys més tard a Kill Bill es feia un homenatge a aquest punt àlgid del cinema d'arts marcials i Uma Thurman sortia tal que así:


Per qui s'hagi quedat amb ganes de veure com ho feia Abdul-Jabbar a la pista de bàsquet, mireu aquest vídeo del màxim anotador de la història de la NBA:

Share:

Instagram

Labels

Arxiu del blog