Jornada 1 de novembre (2008)

Comencem amb la crònica d'un partit ajornat. Dimecres jugaven els nostres cadets a al camp del Betania Patmos. Un dels seus jugadors, l'Òscar, ens explica com va anar:

"Betania Patmos 1 - Estel Vallseca A 3
Partido aplazado de la primera jornada de liga en la que se anularon gran parte de los partidos por culpa de la lluvia. Se trató de un partido muy duro más que nada por las condiciones climaticas y el estado de la pista (cesped artificial mojado). Ellos estaban más acostumbrados a jugar con la pista en ese estado y al principio tuvimos serios problemas para poder salir con el balón, éste rodaba muy rapido y tuvimos algun que otro susto a la hora de controlar la pelota. Nos adelantamos nosotros a los pocos minutos gracias a un gol desde la frontal del área de Antonio Molina. Dominamos nosotros la mayor parte del encuentro cuando empezamos a rotar de manera ocasional y haciendo un rondo contra el Betania. Tal vez fue cuando nos relajamos un poco y con el paso de los minutos antes de acabar la media parte si mal no recuerdo nos empataron el partido en un fallo muy tonto por nuestra parte. Así llegamos al descanso con alguna que otra cara larga.
Salimos con muchas ganas de darle la vuelta a ese partido que se nos había puesto algo cuesta arriba. De nuevo salimos dominando nosotros pero no de una manera tan clara como el en primer tiempo, ellos se habían crecido y a nosotros por mucho que hiciéramos alguna que otra jugada de corner no nos acababan de salir bien las cosas. El partido cada vez se ponía más interesante aunque no había ninguna acción que destacar por parte de ninguno de los dos equipos. En una de esas jugadas Edgar P. nos hizo tener 2 goles de ventaja. Así llegamos a los últimos tres minutos cuando en un corner en contra supimos sacar el balón y con el portero en medio campo intentando ayudar en ataque nos fue fácil hacer el 1-3 definitivo mediante Óscar. Nada más que decir. Por ahora hemos recuperado la ilusión, ya que llevamos todos los partidos ganados. Sólo decir que Marta está haciendo un muy buen trabajo."

Nota: No hi ha fotos d'això perquè al Mati li van robar el mòbil i
tenia la bateria de la càmera a nivell de càrrega very chungo.

I arribem al dissabte i no hi havia cap partit del CEEB, només dels federats. Al matí plujós només tenien assegurat jugar els nois, que tenien sostre:

C.E.Brasil-Grèvol 0 - Estel Vallseca 8
A les 13:08 començava el partit amb certa impaciència gràcies a un senyor que semblava Àlex Ubago quan sigui gran. Els clàssics escalfaments van precedir a una innovació, el crit "1,2,3 Estel!". Alguns van proposar fer també un ball rollo old blacks de rugby, a veure si cola... Durant el partit l'Eli va desenvolupar una gran amistat amb l'àrbitre, que el va fer callar desafiante amb el dit a la boca i fent shhhh...(ver foto).Com diria un míster de la casa: "esto en mi barrio es pelea". Però res de baralles, el joc va ser molt nèt per part dels dos equips. Els nostres van fer coses molt espectaculars, però el més important és la seguretat que desprenien. 0 a 8 i encara no hem perdut cap partit, no ens en refiem i a seguir treballant... (divendres al matí van anar a entrenar! Un dia que tenien festa...esperem que la seva vida social no se'n ressenteixi).

Heus aquí el camp de la nostra primera victòria fora de casa


Agachaos todos ante la excelsa figura del coordinador

¡Que te calles Karm-Eli!


A la mitja part, recuperant forces


Penalti y Uri es gol

I a les 15:00 i amb el bocata a la mà (alguns un tupper) estàvem al camp de l'IES Montserrat, on jugaven les juvenils:

IES Montserrat 0 - Estel Vallseca 3
Minuts abans hi va haver la diada de la mopa, inevitable si es volia deixar el camp sec. El Robert hi té tanta traça a passar la mopa que un amic seu li va dir que quan acabés passés per casa seva jejeje...A destacar la quantitat d'ocells que hi ha pels voltants del camp, que ambientaven l'escena amb tanta empenta que allò semblava l'amazonas. I en aquesta ocasió las chicas cocodrilo van ser les nostres, que van saber mossegar en moments clau del partit, la primera part del qual va durar 29 minuts segons míster mopa i 25'47 segons l'àrbitre. En tot cas sembla que la filosofia era "mejor que sobre que no que falte". El públic negrigroc va sortir content del joc desplegat per les noies, cada dia amb més automatismes posats en pràctica. Així i tot no us penseu que a la banqueta tot van ser flors i violes...l'expressió "línea de pase" es va repetir tants cops que quan marxàvem ja la sabien dir algunos loros del lugar.

Sigamos con el Oleréleréiu

Se va, se iba, pero no fue

La tertulia del café Gijón analitzant el partit

Tot sigui perquè no passi la pilota...

En una L dos campos

No tenen cap virus ni res, és que probaron las piruletas que va repartir la Maribel. La Ostos va intentar que se li quedés el color verd, però deu tenir la lengua rasposa como los gatos, o de Tefal, perquè allò no enganxava ni a la de tres.

Pues hasta aquí hemos llegado en nuestro carrousel. Tornarem ben aviat amb noves fotos i cròniques. Si ens voleu ajudar, ja ho sabeu, tenim mail, local...i moltes ganes de rebre els vostres escrits amb anècdotes i/o relat dels partits, i totes les imatges que hagueu captat. Capteu? Jiji...