Jornada del 15/16 de novembre (2008)

Ieppa las crónicas guapas que me las quitan de las manosss...Aquesta setmana descansaven els cadets b i jugava fora el juvenil masculí. La resta, tots a casa. I allà és on anem. Comencem pel Brossa, dissabte al matí, com sempre. Alevines, es su turno:

Estel Vallseca 7 - Sant Josep Oriol 0
Fem una crida des d'aquí al míster Galiana, que ens havia obsequiat amb les seves cròniques l'any passat...Vuelve Galiana, queremos datos, ¡cuerpo! (si algú que no sigui el Jaume ho vol fer ja sap...) Podem dir que vam tenir algun problema de logística (com quan se'ns van mullar els papers de les fitxes gràcies a una ampolla explosiva), i l'alegre coordinador va haver d'anar a buscar el porter Roger, que estava tan tranquil clapant a casa confiant en que l'horari previst pel Jaume era el correcte. I no, no era a la 1, era a les 10...Al final tothom va ser-hi a temps i es va poder guanyar.

¿Dónde está la pelota?

7, el número del alevín esta semana:
siete goles y si ette no llega no jugamos (referit al porter)

Recuperació miracle del Marc que ja ha tornat a jugar


Elegí un gran día para jugar al futbol sala
(sembla que juguem al Montseny, menudas arboledas gastamos)


El Toni mirant l'equip de son fill un dia després de la lesió
que es va fer jugant el partit "dels pares". "Me duelen hasta las cejas",
va dir-li a la metgessa que el va atendre. Esperem que estigui al 100% ben aviat!

I a les 10'30 al camp de dalt era el moment de les infantils:

Estel Vallseca 6 - Futsal Sant Andreu Sagrera 1
Les rivals van plantar cara, tot i que només tenien 3 jugadores de camp i la portera. L'àrbitre tenia el dia simpàtic i va aportar la genial idea de posar les banquetes fora del recinte vallat, aconseguint que el míster Òscar semblés un extra de prison break. En tot cas va ser un partit entretingut, jugat sota un sol de justícia, amb gols de tots els colors. Aquí també aprofitem per demanar algú que vulgui encarregar-se d'explicar els partits de l'infantil (també podeu fer torns, com el juvenil masculí). Seguim sense dominar la tècnica de la clonació...

Òscar caña de crema en mano dirigiéndose a sus pupilas,
que no pueden ver su cara pero tienen fe

Nueve, no llueve, siete, vaya calor que mete

Una verja nos separa, pero en breve os traigo el bocata con lima dentro


Andrea posándose en el terreno cimentado brosselenco cual Superman


Goles a domicilio de Sandra: te lo entrego en la red y me largo

Tiempo de benjamines a las 11:00:

Estel Vallseca 6– Àngels Garriga: 3
Cuéntanos, Jose:
"Partit jugat entre els dos primers classificats del grup. El partit es va posar de cara molt aviat ja que vam marcar el primer gol als 14 segons mitjançant el Ruben Alcazar, germà petit del ja “mític” Oscar Alcazar (Harry Potter). També van marcar 2 gols del Dani Tricaza 2 més de Joan Ribes i 1 el Raul que ha estat el primer que ha marcat amb la samarreta de l’Estel. Gràcies a això el partit va ser més tranquil de l’esperat ja que per culpa de les baixes, el Pau Cano està lesionat i l’Enric Pla tenia un compromís internacional, només teníem dos canvis, i s’esperava un partit mes complicat.
Els més petits de l’Estel continuen el seu camí cap a la segona fase."

Concentració prepartit a l'estil benjaminesco
(realment el que estaven és vigilant si venia el Jose per tenir temps de ficar-se dins del vestuari i posar cara de bons nens, tècnica que dominen a la perfecció...)


Escalfant que a l'ombra fa més fresqueta

Si me dices qué famoso descubridor de América soy te pongo de titular,
y apúntame también unas bravas y una de chocos

El Joan per terra, i fair play del contrari
(i algú es deuria deixar un jersei a la valla)

Tornant al camp de dalt, a les 11'30 sonava el xiulet inicial del partit dels cadets a. Un cop més l'Òscar ens fa la narració dels fets:

Estel Vallseca a 8 - Centre Compartir 0
"Esta vez jugábamos en casa y se valora que la gente se anime a venir a los partidos, se agradece. Una vez más salimos al campo con nuestra calma que ya empieza a ser habitual (no sabría decir si eso es positivo o negativo), pero la verdad que las cosas dentro del campo nos salen bien. Así demuestra el resultado al acabar la primera parte 3-0. Una vez más Antonio Molina y Marc se dieron un festín goleador: Antonio marcó 4 y Marc 3 goles que ayudan mucho al ánimo del equipo en general. La segunda parte fue donde mejor juego se vió, también se notó mucho por parte del rival su poco sentido del compañerismo en ciertas jugadas y eso tal vez fue lo que les hizo perder de tanta diferencia. No se le puede reprochar nada al contrario en cuanto a juego limpio, excepto un mini-pique que tuvieron Marta y un chaval del Centre que no pasó a más despues de que la Míster se quejase de la falta de distancia en los saques de banda. El gol restante lo marcó Matias en una jugada de equipo sino recuerdo mal. Al final del partido todos contentos, como moraleja se podría sacar que aunque no se marque gol puedes tener una muy buena actuación: el sábado se dio todo un recital de juego en equipo. Las cosas pintan bien, de eso no cabe duda, aunque con humildad se puede llegar muy lejos.
FORÇA ESTEL!"

Nois, recordeu que teniu partit?
La Marta fent la recolecta cadetera

Serà aquest el seu any?

Grada tuticolori, algunes aprofiten per saludar ara que la pilota estava aturada...
La juvenil Patri, siempre atenta al objetivo de la cámara,
dedica un gesto a sus fans, contentos por su retorno


Marc enchufa y se funden los plomos del rival

Amb temps (escàs) per dinar, rumbo a nuestra segunda sede deportiva: el Creueta's Stadium, on ens espera com sempre el senyor Antonio, el hombre que mueve las porterías con dos monopatines caseros. És l'hora de les juvenils, i de la seva cronista oficial, la Maribel:

Estel Vallseca 6- Masnou 1
"El Robert ens ha obligat a dinar a les 13.30h i a arribar al Pavelló a les 14.55h (per jugar un partit a les 16h.)
Els acompanyants hem tingut temps de fer cafès a la sala de màquines i jugar al “3 en ratlla” amb el Joan petit.
Quan ja semblava que teníem el partit guanyat sense jugar, han aparegut les jugadores de l’equip contrari.
Ha estat un partit ajustadet i el Jordi creu que hem de filmar-ho tot per després veure els defectes (els dies de pluja!!!).
L’equip dels nois han arribat com espectadors, i d’altres nois (i noia!!!)."

El resplandor (o la sombra de las juveniles es alargada).
Qui sap si acabaran jugant amb ulleres de sol (fashion quedaria...)

Com sempre entre el públic un nutrido grupo de jóvenes seguidores marcando tendencias

En la media parte tuvo lugar el partido Ostos - Camps - Noguera contra Camps & Camps
Naturalment, van guanyar els petits...

¡Correquetepillo! (pero no la van pillar)

La grada, les banderes, la banqueta...i sí, ho heu vist bé, les del Masnou venien amb mascota!

I diumenge es va jugar el partit dels juvenils. Val a dir que gràcies a les fotos que ha fet i enviat al moment el Xavi (el tete del coordinador), hem pogut seguir el match en directe a la web, en una nova experiència que segur que repetirem.
El Nacho ens explica com ha anat la remuntada de la setmana:

IES Montserrat 5 - Estel Vallseca 6
"Partit corresponent a la sisena jornada de la Tercera Divisió Juvenil.
Era un partit molt important ja que s’enfrontaven dos dels millors equips de la categoria.
A més l’Estel venia tocat després de la primera derrota a la Creueta del Coll, envers el Jesús-Maria, en el que va ser un partit espectacular, d’aquells que no s’obliden mai.
I el d’avui tampoc l’oblidarem. Ja han començat mal dades quan escalfant una de les peces claus de l’equip s’ha dut la mà a l’esquena queixant-se d’un dolor molt fort que l’impedia jugar amb normalitat. Des d’aquí una abraçada a l’Eric i espero que dilluns sigui ja amb nosaltres.
L’inesperada absència del 4 ha fet que els plans canviessin ja que la gran amenaça del Montserrat era precisment a qui havia de cobrir l’Eric.
Comença el partit i en un obrir i tancar d’ulls 2-0 per sota ( Els que hagiu seguit el partit per la web ho haureu observat). Han continuat amb el domini però poc a poc ens hem sobreposat i 2-2. Tot pintava bé però a punt d’arribar al descans, com sempre, gol en contra. 3-2
Comença la segona part i no surt res, jugant fatal, sense motivació resultat 5-2.
Tot semblava acabat però….quatre crits, quatre paraules d’ànim i la verge.
Gallardo té un pase clar però decideix anar-se’n sol amb tanta sort i jugarse-la amb un gran xut que dona esperances i fa el 5-3.
Internada a l’area del nostre Marci que acaba amb un llançament de puntera que es cola dins i coloca el 5-4 i el segon gol del “león indomable”.
Veient que és possible anem a per totes i en una jugada estranya la pilota acaba dins. 5-5
I tot seguit contraatac i cap a la cassoleta. Posteriorment lesió d’un contrari al xocar amb en Marci, el partit s’ha aturat ja que el pobre noi ha tingut problemes per reestablir-se (espero que estigui recuperaat 100%)
5-6 i cap a casaa."

Més que enfervorizada en els primers moments la grada tenia fred...
Després la temperatura va pujar i molt


Aquest home fa peses o algo, no? Quines esquenes!
Poco roce con el doce...

El marcador no engaña: yes we could!!!

Acabem per avui agraïnt molt la feina dels nostres reporteros, i recordant que divendres que ve s'estrena Quantum of Solace, la nova del 007, però nosaltres en tenim una de millor: Ramón Bond contra Goldfederinguer...