Jornada 29/30 novembre (2008)

Damas y caballeros, here we go again amb les cròniques. Aquesta setmana s'han fet menys partits per culpa d'una pluja inoportuna que va mullar els camps assecant les esperances de poder jugar-hi cap esport que no es basés en relliscar o passar la mopa inútilment. Malgrat això tres dels nostres equips han pogut disputar els seus partits. Primer, les infantils:

Escola Pia Sant Antoni 2 - Estel Vallseca 3
Victòria fora de casa que ens explica la nostra nova periodista, la Mercè, sempre amb accent obert a la è, és clar:
"Divendres estàvem totes molt nervioses, i les que van guardar porteria van ser: a la primera part la Sandra i a la segona l'Anna (la Ros). I la Alcázar ens ha deixat. [En el sentit futbolístic del tema].
A la primera part totes vam jugar bastant malament, i ens van marcar un gol ( de canyo a la Sandra).
A la segona part ens va treure a mi i a la Laia i als primers minuts la Laia va marcar gol, després al cap de bastant les noies van remontar i 2-1. Després tornem la Laia i jo parets i jo marco, i després torno a marcar. Algunes pilotes van passar pero no en van marcar cap."

I dissabte tornaven a jugar lluny del manto protector de casa, amb desplaçament inclòs:

La Garriga 4 - Estel Vallseca 2
Primera derrota, narrada també per la petita dels Pinar:
"Estàvem otra vez nervioses i congelades, i va caure una...
Guarda porteries: Primera part jo, segona Andrea. Jo nerviosa perquè estava de portera. A la primera part va costar però pel final l'Anna va marcar. A l'últim minut de la primera part va i em marquen 1 gol ¬¬.
Després canviem i es posa l'Andrea. Aquí les altres estaven més posades i nosaltres també. En una de les diagonals de la Sandra jo a tope de velocitat i hi havia una tanca com les de l'skating i com que anava molt ràpid em vaig xocar i la tanca m'anava per la cintura i em vaig doblegar i quasi em caic a l'altra banda de la tanca. Em van quedar els peus penjant xdé i el cap tocant quasi a l'altra terra huahsuashuashuauhsuahusa. Llavors ens marquen 1 gol: 2-1.
i en una jugada rara vaig marcar. Després a l'Andrea li van marcar dos més, o sea 4-2.
Un partit difícil."

El mateix dissabte al matí els més grandotes del club van patir en sus carnes la pluja. La gespa artificial va permetre que no s'hagués de suspendre res:

Mampar Bruc 0-9 - Estel Vallseca 9
Repeteix en tasques reporteriles el Gerard:
"Partido muy frío, debido a la lluvia. Hacía tanto frío que los que los que estábamos en el banquillo nos teníamos que tapar con tres mantas para no congelarnos.
Dejando este tema aparte, del partido se puede decir que salimos a buscar la victoria y no tardamos en marcar el primer gol que nos encarriló a la goleada final de 0 a 9, aunque podrían haber caído unos cuantos más. Destacar a Marcial que marcó 4 goles e hizo un gran partido. El resto de los goles los marcó: Uri 2, Juan Carlos 1, Puig 1 y Gallardo 1. Poco a poco vamos ganando la confianza que nos faltaba y cada vez más nos creemos que podemos luchar por el título a final de temporada. Por último recordar al resto de compañeros que ellos también pueden hacer la crónica, que no cuesta tanto."

Ni camuflat es podia un lliurar de la pluja

Nou fitxatge de Paraiguai a la banqueta. Se tiene que aclimatar

Massa persones per fer un Sudoku

Hooligans preparando el momento de usar los alicates y reconquistar Gibraltar

Acabat el match, nos ponemos el chandal que aquí hace rasca
y pensamos en nuestro futuro y en cómo podemos salvar al mundo de una destrucción casi segura

I Little Cross ens esperava a les 16:00. Era l'hora de les juvenils:

Estel Vallseca 2 - Arenys de Munt 1
I la Maribel no falla i ens en fa la seva crònica:
"Després de les meves queixes amb els horaris, el Robert vol que faci constar que l’equip contrari ha arribat abans que nosaltres.
Hem començat el partit amb molta por, ja que les noies d’Arenys venien de fer una golejada important, i hem fet una “porra”.
Ha començat marcant la Patri, abans que arribés la seva mare en taxi, i després les d'Arenys han fet un gol. Ja tenia la “porra” guanyada però el Juan ha predit que una de les meves filles me la faria perdre i efectivament, poc abans d’acabar el partit, ha marcat la Gala i ha fet que guanyés la Isabel.
Hem marxat tots cap al Palau del Barça per veure un partit de futbol sala amb les entrades que ens ha proporcionat el Jordi ( mitjançant un senyor important que menja al restaurant del Marcial).
L’equip dels petits han estat "incordiant" als jugadors del Barça de la banqueta banquillo i els pares volien que el Josep Mª ho fotografiés tot.
Ha guanyat el Barça i hem marxat corrent cap a casa a estudiar ja que la setmana que ve tenim molts examens i no sabem si podrem anar a entrenar."

9 escrituras a elegir

Ja només faltava que als escalfaments ens oferissin coreografies...¡Tiembla Fama!

La melancolía apareció, con las hojitas otoñales esparcidas por el campo...
L'home del mític anunci de Paco Rabanne las hubiese chutado mientras pensaba en lo guapo que era y lo feliz que era junto a su novia gracias a un pote de colonia

La leona de las porterías ruge bajo palos,
desafiando a los balones que intentan franquear su madriguera

Si miran a su izquierda podrán ver el primer gol del partido, del pie de Patri

Horita y media después, canvi de camp, bandera preparada i...

...les juvenils ens fan el relleu cap al següent partit del nostre carrousel d'avui. Per primer cop un en el que no hi jugava l'Estel. I és que els negrigrocs que van voler van ser convidats a anar al Palau Blaugrana a veure el Barça - Manacor de futbol sala.

Cadets b avec la ristra de entradas y apalomitados


Jose (el señor de los benjaminillos) y señora esperando a la familia,
justo al ladito de cuatro aficionadas con la camiseta del Sporting Monja
dispuestas como ficha de Tetris


Pseudo tangana
(proposta de joc: ¿dónde está Eli?
En aquest cantó de la grada estava el míster dels juvenils y su inseparable colega)

El millor moment de la nit arribava quan Fernandao va anar a celebrar el seu gol amb els nostres jugadors. Aquí els veieu con todo su desparpajo

Chandalada vallsecana
Uno de los juveniles intentó aprovechar su paso por el Palau para realizar algún fichaje fuera del ámbito deportivo. Va encendre el bluetooth del seu telèfon
i va començar a cridar els noms de les noies que li sortien...
Resultado: Gallego 0 - Desconocido que simuló ser el novio de su amiga para protegerla del avance de las tropas estelencas 1.
Elles s'ho van perdre!

I se acabó lo que se daba. El broche de oro lo pone un seguidor molt especial del nostre club. No se'l veu cada dia per la Creueta...De fet, no se'l veu mai.