19/1/09

Jornada 16/17/18 de gener (2009) / IV challenge escolar de cros de Barcelona ciutat

Venga pues...

Si hoy es viernes esto es derrota en competición oficial. I és que els nostres dos equips que jugaven lliga el passat dia 16 no van poder guanyar a los contrincantes. És el cas de les infantils:

Maddock Sports 2 - Estel Vallseca 1
Com es va fent habitual eren 5 justes, i sense cap canvi i la baixa de la Mercé (esperem que temporal) es fa molt difícil aspirar al 2 en la quiniela. Si a això unim que el queixal del seny del míster Òscar l'ha deixat ko aquesta setmana, no ens hem de sentir depres, hay barcas pa' seguir, y pa' continuar. Donades les circumstàncies podem recordar la frase de SuperGarcía (tots d'empeus): "Éxito de la natación española: no se ha ahogado nadie".

Dimarts havíem descobert que l'Òscar sap fer massatges.
La Ximena ho va comprovar després d'una lesió, i aviat posarem un "su turno"
perquè tothom tingui accés a las manos sanadoras del míster
de les infantils

I per solidaritzar-se amb les nenes els cadets b també van palmar...

Fundació Adsis 5 - Estel Vallseca 3
I és que aquests nois tant guanyen com perden, són imprevisibles. Serà la mania de jugar amb guants del Milla, serà que al Ferran li han tret "els aparatos", o serà que l'Espurz opina que l'Estel és "una parida", pero esta rebeldía afashionada no acaba de encontrar su camino hacia el éxito al que están predestinados por camiseta y orgullo. ¡I que estan entrenats pel Justin Timberlake català, señoras y señores! Altres anys algunes li demanaven que fés abdominals sense samarreta...

Els alevins han fet dos partits amistosos aquest cap de setmana, un el mateix divendres...

Secretari Coloma 0 - Estel Vallseca 12

...i l'altre el dissabte:

SAFA 1 - Estel Vallseca 10
En definitiva que l'equip del Galiana continua imparable fins i tot en amistosos contra nens més grans. I atenció perquè sembla que estem camelant al míster perquè torni a fer les seves mítiques cròniques. La respuesta en esta misma página a partir de la semana que viene.

Si hi havia un caça-cocodrils, el Jaume és el nou caça-rates.
Armat amb un insecticida i un limpiacristales , veamos como este hombre arrincona al animal
marcando el territorio infranqueable

I uns altres que no se'n deixen perdre cap són les ampolletes petites de cava de l'Estel (els benjamins, pilladíssim ho sabem, però i el nostre atractiu personal no compta? eh?):

Àngels Garriga 1 - Estel Vallseca 7
Apale Jose és tu hora, escoltem el que ens hagis de dir:
"Partit jugat entre els dos primers classificats. El partit va ser mes disputat del que pel marcador pugui semblar ja que a la mitja part el resultat era d'1- 2 i s'ha de dir que gràcies a una gran actuació del nostre porter el Franz.
A la segona part i amb una major pressió al rival i un major encert en el xut a porta vam poder marxar en el marcador fins arribar a l'1 - 7 final.
Amb aquesta victòria el Benjamí queda matemàticament primer del seu grup amb 7 victòries i 0 derrotes.
Els més petits de l'Estel continuen el seu camí cap a la segona fase."

Tres en raya

I continuen el seu camí hacia el campeonato otros que cuentan sus partidos por victorias: el cadet a. Aquesta setmana hem descobert que tenen una entrenadora defensora dels animals, fins i tot de la rata que habitaba nuestro local hasta que se le cerró la puerta de acceso (a la rata, no a la Marta, que encara pot entrar i sortir quan vulgui...però que no és confïi!) Què? Què dieu? Que estem comparant a la Marta amb una rata? Eing? No sigueu malpensats...Un moment que piquen a la porta...Una dona amb un casc y un bate enorme? Mha pegaooo buahhh...Mentre ens posen uns puntets de sutura de res seguirem con las crónicas:

Centre Compartir 1 - Estel Vallseca 9
Avui s'estrena el Matías com a cronista! C'mon Mati!:
"El dissabte 17 vam fer l’ últim partit de la primera ronda. Hi va haver rialles entre l'equip i bromes abans del partit, ja que era un partit sense cap importància, perquè estàvem classificats per preferent sense cap dubte (no hem perdut cap partit).
El començament del partit va ser una mica dolent, ja que anàvem fiats, i l’equip contrari no parava de tenir ocasions. Fins que per una jugada per banda d'Antonio vam fer el 0-1 de rebot. Seguidament va venir el nostre 0-2, el qual el contrari ens va respondre marcant el primer: 1-2. A la primera part vam acabar amb el resultat al nostre favor: 1-5.
La segona part va ser molt més diferent, els contraris anaven molt més forts, ja que veien que no podien fer res per guanyar-nos, i hi van haver molts cops de part de l’ equip contrari, des de cops de colze fins a insults.
Finalment nosaltres vam fer el nostre treball, guanyant 1-9 i de manera esportiva, ja que en cap moment buscàvem picabaralles, ni res semblant. Al final del partit, el més bo de l’altre equip va marxar enfadat, ja que el seu entrenador el va treure per la seva mala conducta."

No se sap com l'Òscar ha conseguido una copia d'una de les fitxes on l'àrbitre apunta les seves coses d'àrbitre...
Mientras Harry no nos haga una oferta que no podamos rechazar, todo en orden...
(toma guiño culto)

Seguint amb la jornada matinal sabadera els nostres juvenils se disputaban el liderato frente a un dels altres 2 equips amb qui estàvem empatats a punts. Se nota se siente tensión en el ambiente...Els nostres federats masculins jugaven el primer partit des que la setmana passada Eli augmentés la magnitud del seu adjectiu favorit fent referència a una jugada de sus chicos: de "grande" va pasar a "muy grande". Com compreneu aquests moments marquen, i això es tradueix en el resultat final:

Xarxa 2 - Estel Vallseca 2
Cuentan algunas voces autorizadas que un chico ayudó a pasar la calle a una viejecita, y en realizando esa buena acción tropezó y paróse con las manos, cascándose algunos de sus dedos. Y con los deditos que le quedaban se puso delante del ordenador y nos relató los hechos de uno de los partidos que no ha podido jugar por tener ese corazón tan grande y sensible. Ese adalid de las buenas costumbres se llama Gerard el Gallo Gallardo, y aunque nos han llegado otras versiones de la lesión que involucran un autobús y un arranque de ira nosotros nos quedamos con la primera y le cedemos el turno croniqueril:
"Pues bueno..partido bastante complicado para nosotros pero hemos sabido controlar la pelota y el partido. El Xarxa viendo nuestra superioridad ha basado su juego en cerrarse atrás y tirar balones largos para pillarnos en desventaja, asi han llegado sus dos goles en jugadas de contrataque. Nosotros hemos hecho un gran juego, creo que el mejor juego de esta temporada pero solo hemos conseguido empatar. Destacar que nuestros dos goles han sido de Uri (1-1) y de Sergio."

No se vayan todavía aún hay más...Les noies segueixen preparant la reentré lliguera amb amistosos. Si la setmana passada va ser el clàssic Bon Salvador, aquesta tocava anar per segon cop al pavelló del Castelldefels. Algunos augures hablaban de derrotas abultadas, donat que les rivals juguen a lligues superiors però al final todo se quedó en un:

Castelldefels 3 - Estel Vallseca 0
I parla la Maribel:
"Hem quedat al Brossa a les 15.15 (per un partit a les 17h) només les jugadores que volen anar amb el Robert per por a què els seus pares es perdin.
El Juan Ostos ha enviat a la seva filla en bus i ha volgut anar pel seu compte per no provocar enrenous.
El Robert ha parat a recollir al Jordi i hem posat al Manolo al mig per evitar pèrdues.
El Jaume, el Joan Ribes i el Ramón han decidit anar sols (o quedar-se a fer migdiada).
Els pares de la Laura, que mai venen als partits amistosos, avui han portat uns familiars i per això el Robert l’ha deixat jugar més estona.
El Robert ens ha espantat molt i el Jordi ha dit que podriem perdre per molts gols de diferència. El resultat ha estat 3-0 i la porra l’ha guanyat el pare Ribes.
El partit ha estat fantàstic i en el pavelló no hem passat fred (i té bar). Gràcies Robert.
Hem tingut l’equip masculí, amb alguns pares com espectadors de luxe, i el Xavi. La Sara i el Josep Mª s’ho han perdut."
I la mítica cronista ens envia algunes fotografies del evento (com t'ho curres Maribel!):

En aquesta imatge no es veu, però el Castelldefels ens va regalar banderins, revistes, jocs d'ordinador...
Si ens acostumen així hi anirem cada finde...Moltes gràcies!


Els místers sempre tenen coses a dir. On la majoria del món apostaria per un "a ver si marcas, ¿eh?",
el Robert i tot l'staff tècnic de l'Estel tenen uns recursos lingüístics inesgotables...


Relax abans de tornar a la lluita futbolística...
I de les cintes de cabell què n'heu de dir?
Marcant tendències, yes they can


Completa la setmana esportiva de l'Estel Vallseca la nostra secció atlètica, que ha participat en la 4rta challenge escolar de cros de Barcelona Ciutat, a.k.a. el cros de les Corts. Una cita important perquè podia proporcionar la classificació per les finals de Catalunya, i ha anat prou bé...I sembla que arriba la Maribel amb un bloc de notes i ens diu que vol diversificar les seves temàtiques i ara també serà cronista d'atletisme! ¡No se hable más!:

"El Jordi ens ha convocat a les 9.40h, i ell s’ha adormit.
El Sergio, l’Eric, la Àlex i la Gala han sortit amb la cursa començada i tot i aixi han quedat: 2º i 4º, i 1ª i 3ª.
El Jordi i el Robert s’enriuen de la Gala perquè corre amb un mocador.
La Àlex i la Gala volen que en l’entreno de dilluns el Robert les deixi descansar.
Amb els petits han corregut el Jesús i el Pau i han quedat 5è i 13è."

Àlex, Gala, Sergio i Eric.
Y entre los matorrales se camufla un animal salvaje que hace ninonino



La pregunta és si l'arbre acabarà caient o no...
I alguna vegada s'ha vist a un gnomo anant a beure a la fuente de los gnomos?
Mentre les respostes arriben la Gala escala posicions


El mateix arbre, la mateixa font...
Però ara s'afegeix un nou enigma: Com es fa per guanyar una cura mantenint el somriure?
Només la Àlex en té la resposta



El Sergio, muy elegante de negre i groc, rebent ànims de Jordi i Sara.
Suposem que Caixa Penedès estarà molt contenta de veure
com algú ha posat la cinta amb el nom invertit. Potser ara gestionen seuqetopih, qui sap...


La 1era i la 3era, ahí queda eso eso es queso y qué queso es


I el segon i el quart. Quan apareguin les fotos de la pàgina del CEEB les afegim, ok?
Totes aquestes han estat fetes amb la flamante cámara de la Gala, calculem que per sa mare, sinò quina feinada de programar el temporitzador, col.locar la càmera, tornar enrera, còrrer, tornar enrera a recollir la càmara, i així fins a l'infinit...

Hora de pirarse, amigos y amigas. El baúl del 1 2 3 y el de las crónicas volverá a abrirse el próximo lunes. La última foto la vam tirar des de la torre de Pisa. (No hi ha res com acabar amb un acudit patètic per encetar una setmana gloriosa). Bye!


Share:

1 comentari:

  1. Josep Mª hauras de demanar un augment de sou, ja que cada dia tens mes feina.
    Maribel

    ResponElimina

Contacta'ns per whatsapp!

Labels

Arxiu del blog