Ala vamos, ala venimos, que deien las hermanas Hurtado (broma para mis niños de 30 años, que a su vez diría Miliki...y así hasta el infinito).
El Juvenil Femení inaugurava su paso por la Copa Catalunya directas a semis:
Corbera 1 - Estel Vallseca Juvenil Femení 4
Dijous paella i victoria a domicilio. L'apunt de gemelas' mother és aquest:
"No ens hem pogut concentrar per culpa d’un trabucaire que no ha descansat ni en el temps anomenat així.
Crec que ni les jugadores podien escoltar les instruccions dels entrenadors."
Sigui com sigui es va guanyar, ara queda el partit de tornada i, creuem els dits, la final...
L'endemà al Brossa, un d'aquests canvis al calendari:
Estel Vallseca Aleví 6 - Can Cuyàs 1
Y de oca a oca tiro because me toca y vamos a parar al sábado, Creueta's stadium:
Estel Vallseca Juvenil Femení 4 - Sant Just 0
Maribel on ets? Ah, aquí està...:
"Partit marcat per l’aniversari de la capitana Maria, i encara que s’ha guanyat el Robert no ha quedat gens content del joc (ni de què les seves jugadores estiguessin més pendents de la festa sorpresa posterior).
La Mamen ha vingut a què la Laura li dediqués un dels seus gols.
La Ribes ha marcat un gol “que podia haver fet un coix” (dit per ella mateixa).
La Carmen ha pagat 300€ per poder entrar a casa i agafar la bossa de l'Estel perquè jugués la Natalia.
Han vingut les àvies de la Núria, que no entenen que no estigui tothom content quan es guanya un partit." (Uale com les deixa anar aquesta dona jejeje).
Aprofitant que per entrar als vestuaris s'havia de donar més volta,
aquí vemos a las blackyellows paseando el palmito con ese aire melancólico
que las hubiera (o hubiese) hecho modelos perfectas para Mr. Waterhouse
aquí vemos a las blackyellows paseando el palmito con ese aire melancólico
que las hubiera (o hubiese) hecho modelos perfectas para Mr. Waterhouse
Novedad mundial: la Núria per terra...
(Definitivament no és novetat, ok,
però aquí cau fent el avioncito)
(Definitivament no és novetat, ok,
però aquí cau fent el avioncito)
La Alba a puntet de marcar.
Val a dir que la portera del Sant Just no ens ho va posar gens fàcil,
pero seguimos buscando, como en los yogures
Val a dir que la portera del Sant Just no ens ho va posar gens fàcil,
pero seguimos buscando, como en los yogures
A falta de gomets (que diria la Gala),
una buena manteada es indispensable para que una fiesta sea digna de tal nombre
Resta de fotos, again aquí.
I com que som així de treballadors (a la par que atractivos), aquí les venimos a entregar otro bonito documento de música and jpg's:
una buena manteada es indispensable para que una fiesta sea digna de tal nombre
Resta de fotos, again aquí.
I com que som així de treballadors (a la par que atractivos), aquí les venimos a entregar otro bonito documento de música and jpg's:
no entenc com hem pogut estar tant dies sense la teva participacio Josep Mª.MARIBEL
ResponElimina