Jornada del 27 abril / 1 maig (2009)

Una setmana més al sarró. Victòries, derrota, y vuelta a empezar. Un espai de temps especial, i no només per motius futbolístics (pero eso ya lo recogió la prensa rosa en su momento).
Comencem amb un jarro de agua fría: L'Aleví quedava eliminat de la Copa Catalunya davant del gran favorit:

Estel Vallseca 0 - Betània-Patmos 4

Caras de tomárselo en serio

Mentre fèiem temps a que arribessin els àrbitres,
reunioncita in front of the casita'l portero

Jordi feia d'entrenador suplente again,
i Sara va proposar fer la tàctica de la serpiente, pero cayó en saco roto
(la tàctica, la Sara no, que el cap de setmana se li girava feina i no s'ho podia permetre)

Veieu? Si tenia la pissarra preparada i tot...
(Little L sempre atent a la càmera)

¿Es un pájaro, es un avión, es el árbitro?

Ese punto psicodélico de las tardes en el Brossa

El partit es va jugar finalment
(i no és que hi hagi 3 àrbitres,
és que uno se movía más que los precios,
com deia Chiquito the god)

Continuen amb el temita els nois de l'Eli (Eli's gang):

Montsant B 3 - Estel Vallseca Juvenil Masculí 8
¿Cómo fue eso? Contádnoslo os ruego caballero Oriol:
"Primera parte: muchas ocasiones para los dos equipos. A la media parte 1-4, supimos aprovechar nuestras contras y materializarlas rápidamente.
Al segundo tiempo, con un principio un poco espeso por nuestra parte, nos metieron un gol, que nos despertó de la empanada. Seguimos trabajando y haciendo nuestro fútbol, que finalmente dio sus frutos. Final del partido 3-8, tres puntos vitales para el campeonato.
Destacar que Carlos (portero de segundas partes) y Eric (cierre) no pudieron jugar por lesion."
La lliga estava només a un pas, havien de guanyar el seu partido del siglo del divendres, però això ho expliquem unes línies més a sota.

Y nos plantamos en el viernes 1 de mayo, megamatinal de futbol sala al Creueta's stadium. Dos partits molt importants pels nostres federats, uns es jugaven la lliga a l'últim partit, i unes s'enfrontaven a un dels màxims rivals.
A les 9'30h:

Estel Vallseca Juvenil Masculí 4 - Xarxa A 0
Altre cop crònica de Mr. Captain:
"Partido importantísimo para nosotros. En un principio había un poco de tensión, porque había llovido toda la noche, y no sabíamos si se jugaría o no, pero el árbitro confirmó que sí se jugaría.
Salimos muy motivados al campo, porque sabíamos que si sumábamos esos 3 puntos, seríamos campeones.
Así fue: Desde un principio supimos controlar el partido, poniéndonos por delante a mediados de la primera parte. Ellos tuvieron alguna que otra oportunidad, pero ahí teníamos a nuestros porteros que estuvieron muy acertados.
En la segunda parte salimos muy enchufados y matamos el partido jugando a un gran nivel, con un final de 4-0. Sumamos esos 3 puntos tan importantes y ¡CAMPEONES!
Felicitar al equipo por esta campaña tan buena que hemos hecho, desde los porteros a nuestro entrenador. Con altos y bajos durante la temporada, pero siempre estando allí arriba. También dar las gracias a esa afición que nos ha estado apoyando cada partido. ¡¡Felicidades EQUIPO!!"
Via Maribel ens arriben les fotos que va fer la Carmen con su flamante cámara digital:

Finalment l'Èric i el Carlos van poder jugar,
tot i les seves lesions de los últimos tiempos
(esta vez nadie ha sacado el desfibrilador)

Ultimando detalles mentre gent estelana assecava zones de la pista
(hi ha qui va quedar més petat dándole al seca seca que anant al gimnàs)


Federats i campions,
uns tios amb dos colljyuftr


Clásica algarabía Tejero

De bien nacidos es ser agradecidos


Nos quedamos por estos lares que arriben the blackyellow girls...

Estel Vallseca Juvenil Femení 4 - Martorelles 1
Doble crònica per aquest match, un lujazo. Que comenci la Maribel:
"Hem jugat contra les segones nenes més “guapes” de la lliga i les hem guanyat, tot i que elles s’han marcat un gol per error.
Veníem de què l’equip dels nois guanyés la lliga i hi havia molt ambient al pavelló.
El dia ha començat amb pluja però ha acabat esplèndid per la nostra costellada/calçotada.
La Ostos juga sense guants (amb tot d'esparadraps), com els professionals (ho hem pogut comprovar veient el partit del Barça aquesta mateixa tarda)."
I ara vostè, senyoreta Patrícia, no se n'estigui:
"Un dels partits més importants de la lliga per a nosaltres. Després del 3 – 0 que ens van clavar al seu camp l’espineta ens l’havíem de treure, i a més era obligatori guanyar si volíem aspirar a la lliga.
El partit va començar molt bé. De fet a la primera jugada nostra ens vam plantar a davant de la porteria. El joc era fluït i les ocasions arribaven, i als 10 minuts més o menys va arribar el nostre primer gol d’una jugada de córner (jugada sempre marginada perquè mai ens sortia…) i GOOL DE MARIA! Va continuar el mateix tipus de joc i al final de la primera part ens van empatar. Acaba la primera part 1 – 1 i el gatito de la Creueta sota la nostra porteria parava tota pilota que arribava.
A la segona part tot va continuar igual: Nosaltres no ens vam sortir del partit en cap moment però elles tampoc. I per fi arriba el gol que ens ficava per davant del marcador: La Àlex agafa pilota, se'n va després de fer una paret amb Laura i GOOL! (2 – 1). El partit no estava guanyat ni molt menys i elles van tenir oportunitats clares de gol que la Ostos parava. Però nosaltres seguíem i en una altra jugada a pilota parada, aquest cop de falta, Laura marca el 3 – 1. Aquí tot estava una mica més decidit però tampoc es van rendir i continuaven atacant, així que la intensitat no va faltar fins que el partit va finalitzar. Però abans vam acabar de sentenciar el partit en una jugada que va acabar en gol en pròpia de les rivals, i finalitzava el partit amb un 4 – 1 que ens deixava ben ficades a la lliga i sense l’espina clavada!
Però tot continua aquesta setmana contra el Rubí…¡Esto no se acaba!"

La tensió ja les devia escalfar prou, pero mejor que sobre que no que falte

Bueno te dejamos la pelota pero sólo un ratico...
(Hay que unificar graffitis)

Pelota dividida creo que se llamaría
(bonito nombre de mujer)

Plantarem orella al terra a veure si s'acosta el tren...
(Another graffiti que sembla bocadillo de còmic,
no podem veure què diu la noia de l'esquerra)

Me toco la punta del pie para celebrarlo

Fem un pensament, que tenim tot el divendres per davant y la noche es juven-il

Agraïr com sempre la feina dels nostres periodistes, tot esperant que cada vegada més gent s'apunti a col.laborar en aquestes tasques. Perquè encara queden partits, i fases, i tornejos...
Y después del clásico llamamiento que tiene todos los puntos para pasar inadvertido one more time, ens han entrat unes angoixes per culpa de la crisis financiera. Saps què? Posem la CNN a veure què diuen...Ups!