Jornada del 16/17 maig (2009)

Aquest cap de setmana ha estat protagonitzat en l'apart futbolsalenc pels nostres equips femenins. Elles i només elles són les que han jugat partits oficials, y por eso, pues por eso, no comas queso en exceso, que diria Manolo Kabezabolo. Que la última frase no té res a veure amb el que estàvem explicant? Ok. I?
Al grano:

IES Manuel Blancafort 2 - Estel Vallseca Infantil 0
Dissabte matí les Uri's pupils perdien a La Garriga. Encara tenen algun partit per mirar d'avançar posicions en la classificació de cara a les semifinals (de fet el dia en què escrivim aquestes línies s'ha guanyat 6 a 0 al Club Faro, pero eso ya se contará a su debido tiempo. ¿Cuanto tiempo se debe? ¿Media horita? ¿Habrá intereses en segundos si se tarda en pagar el tiempo que se debe? ¿L'home va anar realment a la lluna? ¿Vichy?
Lo que hay és només una foto, la que li ha donat temps a la Mercè de passar-nos via messenger (si podem n'afegirem més así sin avisar...).

Corramos un tupido velo

I l'endemà diumenge una altra cita fora de casa, en aquest cas a Rubí, on les nostres federades lluitaven per aconseguir un resultat positiu que les deixés ben encaminades en el tramo final de la liga. Es va empatar, i les blackyellows encara depenen d'elles mateixes si volen guanyar el campionat. Clar que, si ens posem cenizos, també depenen d'elles mateixes per perdre'l, pero esa es una opción que no queremos barajar ni con Heraclio Fournier.
Ready, set, go:

Rubí 1 - Estel Vallseca Juvenil Femení 1
Aviam què en diu Miss Torruella:
"En el primer dia “plaiero” de la temporada ens han convocat, a les 15h. , per jugar al seu pavelló, en el que fa una calor considerable.
Han tornat el Jordi i la Sara del seu viatge per N.Y.
En la primera part: hem marcat un gol, la Gala ha fallat una falta i la Laura ha fallat un penal.
Els seguidors del Rubí tenen un tambor que no molesta gaire (en comparació amb el de Corbera).
En la segona part han empatat i han arribat uns quants nois de l'equip per animar.
El Josep Mª ens ha fet de fotògraf".
Y en su flamante vehículo motorizado llega Patri, heredera del halcón callejero, y va y nos dice:
"Si el partit contra el Martorelles era important, aquest partit era totalment decisiu. Ens enfrontàvem contra les primeres, que estaven a 1 punt amb un partit més. Havíem de guanyar, i era perdonable empatar perquè de les dues maneres ens posàvem per davant. Elles estaven obligades a guanyar.
Comença el partit i en la primera jugada d’atac nostra li fan un penalti a la Laura, que xuta i la portera la para, però no passa res…Tot continua! Així van continuar arribant ocasions clares per a nosaltres i també per a elles, que van tenir-ne dues de molt clares que la Ostos va parar amb contundència. S’acaba la primera part amb un 0–0, però molt emocionant i 5 faltes nostres que es podien haver transformat en un doble penal.
La segona part va seguir igual. Elles anaven una mica més a presionar que a la primera i nosaltres ens sortíem com podíem de la seva presió. Però sempre intentàvem arribar a porteria, i ho vam aconseguir en varies ocasions, que podríem haver aprofitat millor a l'hora de sentenciar el partit. A elles tampoc els van faltar les oportunitats de posar-se per davant, però com sempre la Ostos treia la pilota. En una de les faltes que ens fan, la Patri xuta…i GOOOOOOOOOOOOOOOOL! (1-0)."
[Interrumpimos la crónica, o de fet la complementem amb el vídeo d'aquest gol filmat per la Sara i editat pel Jordi: el gol de l'Estel!:

Retornamos la conexión a la señorita Sánchez Roiget...]
"Després de celebrar-ho, gairebé no ens deixen ni respirar, ja que comencen a presionar i atacar sense parar i nosaltres a les contres intentant acabar-ho de sentenciar…Fins que en un córner que treiem malament la portera agafa pilota i llença el contraatac molt ràpid i ens superen i es planten contra la Ostos amb la mala fortuna que acaba en gol (1–1). Encara a nosaltres aquest resultat ens afavoria. El partit va ser disputat, vam aguantar els seus atacs i tallar tot el que podíem i més i l’àrbitre pita el final del partit.
Tenim una mica més la lliga a casa! Però no hi ha res decidit així que…to be continued."

La importancia del partido era conocida por todos.
Una tribu africana va connectar el satèl.lit a veure si el pillaven
però els hi va sortir una reposició de "El pájaro espino"

Os estoy observando...
(peaso braç biònic de la Ostos)

Parlant de la portera,
Creueta's cat cuajó una actuación espectacular.
(Ah, i la foto és de l'escalfament, no us penseu que es va jugar amb 2 pilotes
(si més no literalment))

Flis flas palante y patrás
(viudas negras y butaneros)

I amb aquella alegria vamos y desperdiciamos una pena máxima,
lo que nos provocó una ídem

Segona part, crucemos las barreras de seguridad i al lio.
Mantengamos la calma hasta que la calma nos mantenga a nosotras
(en cuanto tenga algo de ingresos)

Núria y su control pechonalizado
(si hay que descolgar la bola aquí se tira de lo que haga falta)

I diumenge també ens feia falta la falta i sense falta la Patri asfalta el camino
hacia el campeonato amb aquest gol.
Esperem que el alquitrán aguante i es pugui trepitjar con paso firme
y sin sustos en els últims partits que queden.

El públic agraït sobretot per poder deixar de patir aquella tarda,
descargando tensiones a base de aplausos.
Mejor eso que salir a la calle a delinquir.

I ens hem tornat a donar un homenatge y nos regalamos otro video musical amb les fotos del megamatch:

L'arxiu de les imatges aquí.
Despedida y cierre. Relaxem-nos i cap al sofà (es pot anar primer al sofà i després relaxar-se, esto es indistinto). Però abans de les nostres 4 hores diàries de realities mirem una mica el telediario. A veure si aquest és més tranquil que la CNN de l'altre dia...Bufa, pues no sé què dir-te!