Jornada 18/19/20 desembre (2008) - Diada Nadalenca

Llegaban las primeras nieves a Laponia quan al camp del carrer Thous es disputava un partit ajornat en la categoria d'alevins. Era dijous al vespre. Els seus pares acaben l'any com a campions d'hivern en la categoria de consumidors de cervesa ("cebada" que diu Molina pare), mentre els petits segueixen guanyant partits.

Estel Vallseca 14 - Poeta Foix 0

Al temps mort, n'hi ha que fan cas, n'hi ha que no massa...

El porter rival va aconseguir que el Pau enviés la pilota fora en aquesta jugada...
S'ha de dir que els nois (i noia) del Poeta Foix no tenien cap canvi, i van lluitar durant tot el partit.

Clàssic xut del Dani González, però tampoc hi va haver gol...
A veure si els reis ens porten alguna crònica d'aquest equip,
els únics que queden per estrenar-se en estas lides!

Dissabte al matí als equips inscrits al CEEB els tocava jugar a casa. Els alevins descansaven. El cadet b van guanyar el seu partit per incompareixença del primer classificat a la lliga, el Joan Coromines. Van acabar arribant (tard) i van jugar un amistós. En definitiva tots molt contents d'haver matinat per res...Bé, nosaltres com a mínim tenim els punts.

I les infantils ja havien començat a escalfar per un partit molt important, també contra les líders a la lliga. S'havia de guanyar, i la baixa de la Juana (que estarà un mes a Brasil) feia que no hi hagués cap canvi possible.

Estel Vallseca 6 - Manel Blancafort 0

Unos chutes para calibrar la maquinaria

Heus aquí les nostres nenes, escoltant indicacions i alguna fent pràctiques de majorette
Se dice, se comenta que els mànagers de la Mercè li haurien aconsellat un descans
(esperem que breu) perquè no perdi massa de vista els llibres
(que el futbol ja tenim clar que el té aprovadíssim)


Renoi amb l'Anna! Els balls ètnics fan que les atacants es distreguin i els prenem la pilota


Bajo las atentas miradas dels cadets b (que ben bé no se sap on miren, ara que ho penso),
un descans de la primera part, quan la Laia va fer de portera.
La Sandra està a sota de tot, tirada pel terra
(i és que això de ser la més gran tiene sus achaques ya...)

Que la pilota no es mogui és una de les màximes preocupacions de tothom que vulgui treure de banda. L'altra és tenir a qui passar l'esfèric. En la imagen vemos una perfecta demostración de lo que acabamos de comentar.

Els cadets a tancaven la matinal brosselenca:

Estel Vallseca 8 - Tennis Barcino 3
I segueixen les rotacions de cronistes, perquè avui el nostre reportero serà el Maka, el porter que és nebot del Dani Tricaza del benjamí (?!):
"El partido de este día se nos planteaba bastante a favor pero no lo demostramos, ya que en los primeros minutos de juego encajamos un gol por un despiste de la defensa. Este gol nos dio ''alas'' para empezar a jugar con nuestro estilo de juego. A continuación nos adelantamos en el marcador no me acuerdo si por 1 o 2 goles, encajamos nuestro segundo gol en un mano a mano entre el ''mulato'' del equipo contrario y el portero (yo).
Llegamos al final de la primera parte con un marcador de 6-2 a favor. Comienza la segunda parte, empezamos bastante más centrados, con un juego espeso y lento. Así llegamos al final del partido con un resultado de 8-3: una victoria más.
Sólo remarcar un dato del partido que fue que Matias se picó con el 3 del otro equipo."

Tot preparat:
mirem l'hora d'inici del partit, y unos últimos retoques de look,
porque yo lo valgo

El capi hace una imposición de manos rollo Carlos Jesús.
És un moment complicat...s'ha de remuntar!

A la mitja part en la ja habitual charla delante de los vestuarios,
la Marta explicant els conceptes de dreta i esquerra


El Diego, autor d'un golarro,
treu de corner buscant algun caparró lisonjero,
però nos tememos que hi havia massa defenses

I això és un gol Marc-a de la casa.
El porter i el defensa observen com la pilota del cadet 747 trenca la barrera del so i capdinsss

Y, en otro lugar de Barcelona, los juveniles se batían el cobre. I un altre porter, en aquest cas el Carlos, ens explica com va ser el:

Sant Andreu 2 - Estel Vallseca 4
"En esta jornada se enfrentaban dos equipos que se encontraban en diferentes lugares de la tabla: Sant Andreu - Estel Vallseca. El Estel Vallseca estaba situado en segunda posición por debajo del Jesús María y el San Andreu en octava. El Estel Vallseca necesitaba ganar para seguir luchando por la primera plaza de la clasificación, en cambio el Sant Andreu estaba en una posición no muy presionada por los puntos. El partido empezó con mucha intensidad por parte del equipo visitante que creó varias oportunidades en los primeros 5 minutos. La portería del portero “estelar” se encontraba muy tranquila gracias a la buena defensa empleada en la primera parte. Empezaron a caer los goles hasta 3 en la primera parte (Marci, Juanca y Gallardo respectivamente). El primer tiempo acabó con ese resultado después de dos grandes intervenciones de Nacho, el portero visitante.
La segunda parte se empezó con mal pie por parte del Estel ya que los jugadores estaban agotados por el gran primer tiempo hecho y no defendían como antes. Llegó el cuarto gol, obra de Juan Carlos. De pronto, la defensa desapareció y el Sant Andreu, gracias a un gol de falta, se creció y los ataques se iban incrementando cada vez más. Por suerte los chutes no eran eficaces, y el resultado se quedó en un 2 a 4.
Esos 3 puntos que se sumaron en la clasificación para el Estel le han venido muy bien para poder seguir luchando por la primera plaza."

I per la tarda fèiem la primera diada nadalenca de l'Estel, que no per improvisada va quedar menys xula. La lluita entre cremamenta i il.lusió es va decantar per aquesta última, i ens vam animar a fer una festa abans de les vacances fredoliques. Com a eix vertebrador (tomayá) 3 grans partits de futbol sala, i la guinda la ponía la chocolatada de Mónica Tricaza, amb les coques i pastes aportades por parte del público asistente. Agradecimientos especiales para la Mónica, que des del primer fins a l'últim moment es va implicar, i en general a tothom que va col.laborar en què la tarda fós maca i negrigroga.
I no ha faltat a la seva cita setmanal (encara que les noies no jugaven) la Maribel, que ens ha escrit això:
"L’Estel ens ha convocat, en 48h., per aquesta “tarda festiva amb actes espectaculars”.
S’havia de portar disfressa de “Papa Noel” pero hem arribat a la conclusió que potser són més de “reis d’Orient” ja que hem vist pocs barrets i alguna barba.
La Mònica, mare dels Tricaza, s’ha passat bona part de la tarda remenant la xocolata.
Hi ha hagut moltes aportacions pastisseres.
L’equip del juvenils nois han volgut brindar amb cava.
Han vingut uns companys d’escola de la Patri, l’Alba i la Gala per jugar a futbol però han estat amonestats pel Jordi i el Josep Mª, ja que ells tampoc portaven la disfressa reglamentària.
En el partit del pares contra entrenadors hem trobat a faltar el Robert.
El Joan petit ha disfrutat molt, ja que tota la tarda ha estat amb la pilota de l’Espanyol enganxada als peus (llàstima que després han perdut).
Ens ha fet una tarda estupenda i ens hem acomiadat esperant que ens toqui la loteria (sobre tot jo i tots els que van seguint el meu exemple)."

Com haureu vist la loteria molt molt no ha acabat de tocar-nos, però el que sí toca ara és saber més coses i veure fotos. Poseu-vos còmodes que comencem:

Treekazar 2008!
Primera edició del partit entre família Tricaza i família Alcázar. Val a dir que aquest any haurem tingut als nostres equips fins a 7 integrants amb un dels dos cognoms.

Una imatge històrica: D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Jonathan (nebot dels germans Tricaza), David (cosí gran dels Alcázar), Matias Tricaza, Óscar Alcázar, Diego T., Pau A., Andrea (fitxatge comunitari), Anna A., Marcos (cosí petit A.), Joan (fitxatge comunitari), Rubén A., Dani T. y Àlex A.

Los Dalton Alcázar

Rubén marcando las distancias antes del último posado

Frente a frente, tensión en el ambiente, moments abans de començar

Una mica d'escalfament. Posat al costat de l'Àlex el Rubén sembla un gegant!

El Matias fent de germà gran, explicant alguna tàctica d'última hora

Compte amb els de vermell!!!

Parlant de gent de vermell, el Brossa començava a tenyir-se d'aquest color...però continuem amb el Treekazar, que estava disputadíssim. Tant que el Nacho es va animar a fer-ne una espectacular retransmissió en directe. Si el senten els de Carrousel se l'emporten!

I amb 3 a 3 van arribar els penalties
(si cliqueu damunt la foto, com ja sabreu, la podreu veure en tamany gran,
i de passada captar com l'Óscar chinchaba con bromitas a son germà Pau)

Àlex a escala

Expectació total quan Rubén arrenca a còrrer.
Al final l'àrbitre Jordi va decretar l'empat com a resultat del partit,
donada la igualtat i la bona estona que ens havien fet passar els dos equips

Pares Noels contra Pares Noels
6 nois disfressats de Pares Noels i molts gorros i barbes per un altre match increïble. Els participants ens van regalar el seu millor futbol, i ja hi ha qui es planteja jugar així els partits de lliga...

De juergaca con los Claus en el prepartido

La Conchi en su faceta de sastre de Papa Noeles, haciendo los últimos ajustes reglamentarios

Això no s'havia vist mai al Brossa. Fa patxoca, eh?

Por muy lapón que uno sea, la educación ante todo.
Nos damos la mano y que gane el mejor

Es el Santa el que la pide ¡eh! ¡eh!

Estaria mal vist que un Pare Noel aturés la jugada amb un segadón del 15,
millor fair play si no volen que els Reis els portin carbó

Com es nota que després no has d'arreglar tu les vores dels pantalons!

¡Sólo, sólo, sólooo!

Foto tirada por un reno

Els moviments de banqueta van ser constants i molts pares/mares noels/noelas van participar

Santa Marci no parava amunt i avall. El tío sudó el traje

I ningú va apuntar com havia quedat el marcador al final.
Total, segur que guanyava Santa Claus. Quiniela fácil

I s'havien de recuperar forces: la Mònica ja tenia la xocolatada preparada.
It's choco time!

La Sara haciendo las veces de camarera,
repartint els trossos de coca, melindros, madalenitas etc. a la concurrencia.
Si ho fem ho fem bé! Se ha abierto la veda de las comilonas navideñas...

En los aledaños del Village, entrant en calor i discutint la jugada,
fent temps per l'últim partit del dia...

El peaso partit Entrenadors 6 - Pares 1.
Afortunadament la festa no va acabar en una sala d'urgències, i todo el mundo salió sano y salvo després de donar-ho tot a la pista. I és que allò va ser un espectacle. No se sabia qui estava més motivat: els entrenadors per demostrar les seves virtuts als jugadors que feien de públic, o els pares per demostrar a fills i entrenadors que ells també dominen el cotarro, y cuando perdimos las colonias y tú no habías nacido todavía yo estaba de extremo derecha en el Anderlecht (bé, potser això de les colònies no, que no són tan grans, ok, pero dejamos lo del Anderlecht, que mola).

D'esquerra a dreta i de dalt a baix:
Dani Pisa Pisa (míster en la reserva), Jose (benjamins), Víctor Febrero, Andrés Pérez, Javi Sanz, Eli (juvenils masculí / és a dir, entrenador dels nois i a la vegada un tio molt mascle), Juan Ostos, Marta (cadet a), Jordi (coordinador), Antonio Molina, Jaume Camps

Trallazo Pascual que aturaria Wifi Ostos

Jordi moments abans d'un dels millors gols de la nit, per tota l'esquadra que va entrar la bimba (no la Bosé). Just després es retiraria a la porteria, perquè...¿paqué estropeal.lo??

Andrés marcando a la bestia Eli. En acabar la jugada el míster va demanar oxígen
(de fet el que realment volia era un boca a boca però soy mocita y no me dejé)

Si es fa fosc tu em dones llum, Estel. Bones festes!!!