Catalunya (sub '15) 4 - Estel Vallseca 0

El passat dia 5 es jugava a Sant Just Desvern un partit especial. Les nostres juvenils disputaven un amistós contra la selecció catalana sub '15, ahí queda eso. En Climent ens ho explica:

"Ens van fer anar un altre cop en hores intempestives de Diumenge cap al pavelló de Sant Just perquè les nenes fessin d´sparring de les "cracks infantiles de la selecció catalana".
Com feia solet i ens van fer venir una hora abans, tot el parentiu femení més la Sara van fer el cafetó a la terrassa cual lagartas tendidas al sol de poniente...Un detall per als pericos era la tele del bar on es va poder veure l´èpica victòria espanyolista per 3 a 1, gràcies Lotina. Per cert, el Joan Ribes com a devot seguidor no va faltar a Montjuïc. Després va arribar triomfant a recollir a la Pilar i a la Ribes.
Gran errada: No van sonar els himnes. El JM s´ha quedat sense cobrar de la SGAE.
Bé, anem per la crònica: DOTZE jugadores més TRES porteres contra SET, més UNA portera més la Andrea de reforç...Total que mig equip va acabar "muerto" al final.
Com va dir un dia la "capi" María, van sortir "amb el culet petit" davant d´unes paies que juguen juntes només partits de "virus Fifa" de tant en tant. Allò no era una final, en teoria era un amistós de premi, però no, les nostres van sortir "escollonidas" com diu el Màgic Andreu, i els hi van clavar el primer en una paret de visto y no visto.
Més endavant es van començar a creure que elles també la toquen, olé Patri com va "sentar" a una de les rivals...i la cosa es va igualar. Una passada tipus "De la Peña" de la Ribes no va acabar en gol de la Laura de miracle.
Van arribar dos més quasi seguits ja a la segona part: un de jugada, l'altre de rebot, en uns moments de desconcert i cansament de les nostres. "El banquillu" rival era una rotació contínua i les dotze contràries anaven sortint fresques i endollades una darrera l´altra. Quan veies una mica com anava una te la canviaven i sortia una altra de diferent.
Hi havia moments en què les nostres miraven més al Robert que a la pilota. Sabem jugar millor, també tenim intuïció per inventar...Ens falta el de sempre: ENS HO HEM DE CREURE. Señores ojeadores: ¡¡¡Que no nos toquen a ninguna!!! I com diu el Xarly Reixach: TOT TÉ SORTIDA.
Valoració tipus "síntesis" Periódico:
OSTOS: Valladar. LAURA: Se desfondó. PATRI: Faltó disparo. MARÍA: Luchadora. ANDREA: Contundente. ÀLEX: Descentrada. RIBES: Imprevisible. GALA: Ausente. ALBA: Sin ritmo.
P-Tons
Climent (El marido de la presidenta)"

S'ho ha currat eh?
¡Vamos con las fotos!:

Unos cafelitos per suplir la migdiada.
El sopor amenaza con quedarse

Antes partiéndonos que doblándonos

9 negrigrogues y un sol que rebota like a ball

La historia se da cita en Sant Just
(y los novietes, los doctores, las peluquerías).
Poco después jurarían los ministros


Tantes i tantes hores de xarrera deuen enfortir les relacions,
tot i que de vegades costi.
També deuria costar construir la Torre Eiffel i mira lo chula que les quedó.
Què tal si ens deixem d'òsties i acabem la temporada com l'Estel es mereix?

Marcos a medida.
Ska's dancin'

Foto no patrocinada por Durex
(Tremendo aparejo se intuye)

Una calda que feia i les pobres allà corrent,
potser que ara descansin una micona

No patiu que va anar al pal!
Pilota de tennis gegant o smiley que està trist? (contradicción en los términos)

Rocío lo cantaba, Patri lo piensa:
"¿A que no te vas?"
La rival respondió, pero no recordem com :P
(Com que la crònica la fem nosaltres direm que no se fue y listos)

Tan gran i tan petita

La veritat és que l'aspecte de la tropa quan s'acaba un match
és força semblant perdin per 4 o guanyin de 20.
I es que, com deia l'enyorat Super García: "el halago debilita"

Vídeo amb més imatges del partit ya mismo:

I totes les fotos clicant aquí.
Adéu!