10/3/09

Jornada del 6/7 de març (2009)

Aquesta vegada jugaven els 7 equips de l'Estel, i hem tornat a fer un pleno, cosa que feia temps ara que no passava. 7 victòries, alguna que altra agònica, como 7 soletes que alumbran l'última setmana en la que disposem del local i de la pista de dalt. Us trobarem a faltar, éssers inanimats que heu envoltat nuestras gestas y desventuras. La pista de dalt la recuperarem més endavant, però el local...ai, el local...nunca mais. Ahí te quedas, madera con la que casi nos dejamos el dedo gordo del pie izquierdo cuando impactó en él con fuerza sobrehumana, tablón de anuncios que rajó parte de nuestros dedos gracias a un simpático saliente que había pasado inadvertido...Les teves parets guarden imatges de molts àrbitres canviant-se de roba, però sobretot queda impregnat en elles el nostre club, i, perquè no dir-ho, alguna taca del limpiacristales que vam fer servir para ahuyentar a la rata malaya que nos recibió tras las fiestas navideñas. El tiempo dirá si nos equivocamos aquella tarde en la selva amazónica (no té res a veure però queda intrigant).

Primer partit, les nenes, divendres:


Club Faro 1 - Estel Vallseca infantil femení 8

Les va portar el Jordi, que de passada revivía antiguas emociones entrenadoriles. Després de l'etapa Òscar, que no ha pogut compatibilitzar-ho amb la feina, arriba l'etapa Uri, que serà el seu míster desde ya mismo, ajudat en la transició pel coordinador.
La capitana Sandra ens ha fet un esboç del match: "Metí dos goles, uno con mi pierna mala, la izquierda. El campo era grande y no resbalaba, me gustó. Mis pendientes dorados los compré en Cleris, o como se diga." I quan li hem demanat un missatge para la afición ha passat de nosaltres, dando por acabado el tiempo como si fuera una estrella de Hollywood en promoción. "No soy la Penélope Cruz, pero la Sandra Redondo Valerio sí.", s'ha justificat...
Afegirem que des de fa pocs dies tenim nova portera a l'equip, la Regina, que jugava el seu primer partit oficial. ¡Si tú paras paramos todos!

Sortint dels vestuaris, mirant els partits de volleyball que es feien a la planta baixa.
Digno de comentar el momento en que unos niños peques salían de la piscina (perquè també hi havia piscina!) amb banyador i xancles (amb traje chaqueta es veu que no deixen banyar-se),
i anaven a canviar-se al lloc on ja hi havia les nenes...
Total que van haver d'esperar-se, tot i que més d'un es va fer una mica el remolón



Quan vam tenir clar on es jugava ja havien pujat i baixat tantes escales que no calia escalfament


Estel essences
¡Hay que ver qué pelazos!
Mens sana, in corpore sano et cabellum bonitum


Glam en los momentos previos


Objeto Goleador Identificado a unos 15 pies


De rodillas os lo pido, hay que ganar el partido


Encara que la portera s'ho mirava somrient, la pilota va entrar, gol pa la saca.
Ben mirat, tampoc se n'ha de fer un drama quan et fiquen un gol,
diríem que hi ha 2 o 3 coses més importants a la vida


Val a dir que les instal.lacions estaven xulas.
Per cert, el nom de la Juana es pronuncia com si fós en català.
Més que res que si el dieu diferent os cae una maldición carioca


La Mercè estava seriota, i és que li començava a sortir fumet del cap de tant estudiar,
que es veu que últimament passa més estona davant dels apunts que mirant pelis de por
.
La chiquillada se la mirava tot degustant chupachups


Abandonen toda esperanza, están ustedes rodeadas.
Els dos equips hi van posar moltes ganes,
y la balanza pantone se decantó por el amarillo y el negro


A la que té una mica d'espai, l'Anna comença a botar.
I això que el partit ja s'havia acabat, però ella dale que boing y boing


Feina feta, marxem que hi ha gana y por fin es viernes...
Tot i que a alguna pillastre li feia més gràcia el dissabte, que al palau de gel hi falta gent i hi sobren nois jeje

Estel Vallseca aleví 4 - Dolors Monserdà 1
Nuestras plegarias han sido atendidas i el porter Roger ens acosta algunes dades importants del partit: "3 goles del Sergi y uno del Pau. Ahora vamos primeros a dos puntos del segundo". Val a dir que el Roger va jugar lesionat. A la pregunta "¿Cómo tenías la mano?" la seva resposta ha estat "Un poco jodía". Sigamos con las asombrosas declaraciones de l'1 de l'Estel: "Los mejores cuartos del partido para mi fueron el primero y el segundo. Decían que sería complicado ganar, pero no nos costó mucho. Nuestro público fue bueno, como siempre, con el padre del Sergi...Creo que tenemos posibilidades de ganar la liga, porque nos estamos esforzando mucho y jugamos bien. Un último mensaje a la afición: que sigan animando así." Arribats al final de la crònica/entrevista al Roger, hem tingut la sospita que ens ocultava informació, i l'hem seguit investigant. I teníem raó: ho demostra el seu nick del messenger, que diumenge a la nit era aquest: "Emos ganao a los primeros 4 a 1 y yo e jugao lesionao y encima me dan un pelotazo en los huevos, como duele....jejeje". Se puede decir más alto pero no más claro...

Los sufridores en casa mirant las evoluciones de sus protegidos.
El David Lucas va muntar un dispositiu multimèdia, amb els seus habituals altaveus animadors (integrats en la seva persona), i càmera de vídeo avec trípode.
Nos pedimos la exclusiva internética per quan vulgui donar a conèixer els enregistraments...



Com ja hem dit, Roger va jugar mermado de facultades,
però així i tot va ser un dels protagonistes del partit,
amb enfrontament verbal amb l'àrbitre inclòs
.


Jesús ho va intentar una i altra vegada,
però no pudo añadir ningún gol a su cuenta individual.
Tot sigui això...partidos vienen para invertir la tendencia.
De momento el cambio de look ja el tenim


En un dels seus millors partits aquest any,
little Lucas va aconseguir un hattrick quan l'equip més el necessitava

La setmana que ve jugaran com a líders, intentemos dejar la presión para las botellas de sifón


Com a cada partit hi va haver 2 o 3 lesions temporals.
Per sort tothom va sortir por su propio pie.
Aquí també podeu veure el Miquel,
l'entrenador que va venir fa uns dies a fer-nos un clínic de teoria i pràctica del futbol sala



Vamos que nos están filmando y no hay dobles para las escenas peligrosas...
¡Hay que jugársela!


¡Celebrémoslo jumping!


Estel Vallseca cadet B 5 - Ferran Tallada 2
Un altre porter, en aquest cas el Ferran, ens en diu el següent:
"En aquest partit hem tingut un nou pichichi, l'Óscar Milla, fent un hack trick (es diu així :S). Els altres gols del Ferran petit, i l'altre de l'Edgar, crec.
La primera part l'acabem amb un 2-2 al marcador. Gols de l'Óscar, i els gols que em van ficar van ser simplement perquè encara estava dormint (i no estava fumat com deia el Jordi),
ja que em vaig llevar tard i vaig arribar just a l'hora per començar al partit.
Però a la segona part, com que em tocava el sol a la cara, ja em vaig despertar i els pocs xuts que em van fer, me'ls vaig parar. L'Óscar va aprofitar per marcar un altre gol a l'estil de pro de la play (xutant rasa per sota la barrera quan aquesta salta jajajaja), i el Ferran també, treient la mica de pols que hi havia a l'escaire dret."

Al tanto que llega el jefe,
recibámoslo con el "Hosanna, hey Sanna Sanna Sanna Ho,
Sanna hey Sanna Ho Sanna"

(Y que viva Andrew Lloyd Webber)


Valoren ustedes mismos si estava adormit, perjudicat, o és un vampir


Todo apunta a gol oportunista de Edgar...
la respuesta sólo la tiene él y un señor llamado Hans que vive dentro de un cactus enorme



Vet aquí el ya comentado gol de playstation sin mandos


Un que cau de cul, però s'aixeca
(metàfora de la vida)


Durant el matí una nena petiiita petiita (i amb xumet a cuestas) ens va custodiar una pilota.
Hem deixat el Quim a l'esquerra de la foto perquè us en feu una idea de l'escala



Una de les ordres primordials de l'Uri era que es despertessin els seus jugadors...
Algun potser preferiria un vasolechecongalletas y cinco minutos más



Jijiji quina ombra més curiosa...


Serà el més petit del grup, però es fa cada dia més gran a la pista.
¡No hay dolor!


Espurz, sabemos que te has escaqueado de fer la crònica.
Si un dia de estos te despiertas con una cabeza de caballo en la almohada,
dale de comer zanahorias y háblale de usted, que se licenció en Oxford
(y se graduó en Cottet)

Estel Vallseca benjamí 9 - Frederic Mistral 1
Jooooseeee:
"Una altra victòria pel benjamí de l'Estel, en gran part gràcies a un bon primer temps on el resultat al descans era de 6 - 1. Aquest cop destacarem al porter, el Franz, que amb les seves aturades i també les seves 3 assistències de gol va ser un dels jugadors del partit.
Amb aquest resultat acaba la primera volta de la segona fase on l'Estel ha sumat 8 punts de 8 possibles.
Els més petits de l’Estel continuen el seu camí cap a les fases finals"

Enric se desespera pensando en el actual deterioro del sistema de valores éticos.
Mentrestant Jose rizando el rizo de la estrategia



Qué contento estaba mr. Gómez fent cuernacos al Pau Cano...
Suposem que de passada anava sentint les indicacions del Jose,
no en vano quan un és mediàtic ha d'estar per dues coses a la vegada,
es el precio de la fama (I wanna live forever)



Malgrat el que pugui semblar la pilota va anar a parar a peus del fotògraf.
Sort que aquests nens encara no xuten cañardotes,
sino nos vemos en urgencias rezando por nuestra fertilidad



¡Catapumba p'arriba!
(Manera simplista de definir una jugada de córner,
en la que de ben segur hi havia moviments de jugadors i canvis de ritme...
però és que sona tan bé la paraula "catapumba"...)



A qui deu estar mirant el Joan con este gesto amenazador?


Va passar tants cops l'Enric per aquesta part del camp
que al final les rajoles ja el volien empadronar



Amb lo mac@s que són tots aviat jugaran a alguna fashion week


El petit dels Tricaza abordando sin miedo otro ataque.
Anda que se corta el tío...


El lago de los cisnes


Si es posen davant així no hi ha qui marqui, ostras.
Hay que cambiar las normas



Tutories Jordi Antúnez.
Aixeca la mà la Jaimita de la classe.
S'havien de quadrar horaris para la nueva etapa


Juvenils con uno de sus ex, preparats per veure l'últim partit de la matinal...

Estel Vallseca cadet A 7 - Príncep de Girona 2
Óscar ha ritornato a casa con sus ya clásicos textos periodísticos:
"Partido jugado el sábado por la mañana como segundo partido de preferente. Despues de la anterior derrota contra el Claret, tocaba ganar si se quería seguir arriba. Y así fue. La primera parte acabó con un 2 - 1 en contra nuestra, ya que sus dos goles nos pillaron muy de sorpresa y tardamos tal vez mucho en reaccionar. Nada que decir de una primera parte nefasta en la que no estuvimos metidos en el partido.
En cambio en la segunda mitad, gracias a la presión que ejercimos, recuperamos muchísimos balones en medio campo y a partir de ahí solo tuvimos que ejercer contras, de esa manera conseguimos acabar con un 7-2 a favor nuestro. Destacar que ninguno de nosotros nos fuimos abajo con el resultado en contra de la primera parte y siempre confiamos en que remontaríamos.
Próximo partido: Frederic Mistral - Estel Vallseca, partido decisivo también si tenemos en cuenta que ganaron al Príncep de Girona con un 14-2. Jornada redonda para todos los equipos del Estel."

"Leamos las nuevas instrucciones de esta gente tan rara con la que me he ido a mezclar"


Si al calentamiento ja posen aquestes cares de patiment,
deuen anar a dinar amb carretilla



Qué duda cabe que los prolegómenos, como en la vida misma,
son claves para afrontar un envite con garantías



Chanando con su nueva camiseta, Makattack's
(Momentos después aparecía un señor vendiendo cocacolas y gafas de sol



Quan s'hi posen qualsevol els fa parar...
venga ejercicios, esto es un no parar, futbolistas concienciados take the power...
pero algun dia començarà el partit o què???



Pregunta a l'aire:
De vegades no es dóna la instrucció "xuta!" quan el jugador està massa lluny de l'àrea?

Se sabe de un caso en el que el delantero empezó a chutar desde el lavabo de su casa,
y cuando se volvió a subir los calçotetes alguien gritó gol


Nerviositos. La 84 timoneando este barco que iba rumbo a un iceberg,
sin orquesta en cubierta ni capitán papanoelesco


Però els gols arriben, y esquivamos el peligro.
Que rulen los gimme five


¡Vamos que nos vamos!
That's the way de lanzar un contraataque: tiro el bolo y to's p'arriba!



Una mica sorrut últimament,
míster Potter recuperó la sonrisa que tanto le pedía Maka's mother...


...entre d'altres coses gràcies a un gol celebrado apretando tanto el puño que las articulaciones, falanges y tendones del lugar acordáronse de todo el árbol genealógico alcazareño


La nit anterior havien anat de juergaca amb l'excusa del cumple del Maka...
Sembla que s'està preparant una salida maternal amb l'entrenadora,
que no sabem si trucar als mossos ja perquè en facin un seguiment...



Estel Vallseca juvenil masculí 3 - IES Montserrat 2
It's time for Uri, the captain:
"La primera parte fue un ir y venir constante por parte de los dos equipos, con ocasiones muy claras de uno contra uno, que no supimos materializar en gol ninguno de los dos equipos. Al descanso nos fuimos 0-0. En la segunda parte todo pintaba bien para los locales, cuando nos pusimos por delante (2-0). Se pudo matar el partido con un par de ocasiones, pero quien perdona acaba pagando, y así fue en 5 minutos (2-2). Finalmente con mucha suerte cuando quedaban 30 segundos marcamos (3-2). Así acabó el partido. 3 puntos muy importantes para nosotros, que nos permiten soñar con ganar la liga."


En la primera parte se midieron la fuerza,
en la segunda la efectividad, y en los vestuarios no midieron nada, guarros



"Sal y disfrútate"


Gran partido de nuestros guardametas.
En el lenguaje no escrito del futbol, esto quiere decir "¡búscala!"


Ay no que no nos marquen otro / a.k.a virgencita que me quede como estoy


Uuuuiiii!
Te quedaste a las puertas de la gloria, pero la Gloria ha dicho que no entras y no entras.
Aléjate del portal que baja su padre con un palo gordote



¡Sergio acaba!
Y acabó marcando tal que así. Nos las prometíamos muy felices (frase rara si t'hi pares a pensar)
en aquell moment, però dos jugades desgraciades igualaron el marcador


"2000 años me contemplan.
Debo levantarme para ganar esta batalla."


Efecto óptico, la pilota va fora, i amb ella les nostres esperances de guanyar...


...però quan ja semblava que nos invadiría ese regustito agridulce del empate en casa,
el Juan Carlos se sacó de la manga un gol que nos mantiene vivos en la competición,
y que nos limpió las arterias de golpe, según un padre que es urbano, juega a bolos,
y responde a las iniciales J. S.

La profecía se cumple.


Ante todo la educación: nos damos las manos, pero no en el sentido amputatorio de la palabra


Discussió encesa sobre si nos habían dado un baño o no.
El debate lo ganó Kennedy (l'any 60 contra Nixon)


Estel Vallseca juvenil femení 1 - Rubí 0
Climent Noguera, una de las últimas incorporaciones al equipo de cronistas:
"Patiment i victòria, es va aprendre la lliçó de Martorelles, ens van treure l'anar sobrades d'Esplugues...En resum van jugar com un equip disciplinat seguint l´esquema marcat pel míster i es va jugar a esperar al rival guardant la posició i matar al contra cop. I va sortir bé, peró quin tip de patir! Va ser el gran dia de la Ostos, que ho va parar tot: de lluny ja sabem que és com una paret però d'aprop, senyors...d´aprop va treure un parell de "manos de dios" que ens van salvar el partit. I no oblidem les "pibas" pívot: Núria i Laura, que van acabar completament desfondades. L'efecte "bombonera" de la Creueta va funcionar i la grada plena a tope i el camp petit també es van sumar per abaixar els fums de les "rubinianas"...
Ara han de patir una mica, estan al grupillu de xampions. Si conserven la disciplina i creuen més en elles mateixes, també tenim equip de "toque", també tenim gent d´ú contra ú, tenim stoppers...Ho tenim tot per jugar a bon nivell, falta que ens ho creiem. La segona volta serà d´impressió. Força Estel!"


Molts dies esperant aquest moment. I ja estem aquí.
Ja hem arribat.
Ja estem aquí ja hem arribat..leleleleeelelelelele


Alabamos el patronaje de las camisetas exclusivas que va fer el Robert para sus pupilas.
Amb el nom a darrera i tot, por si viene un men in black borrando memorias


Primera gran oportunitat de la tarde per la Núria:
pelota al larguero i rebota al terra!
Vam demanar el ojo de águila per comprovar si había gol fantasma,
però al no ser aquello el Open de Australia es lo que tiene
.


Aquí se presiona hasta en el área rival,
a veure si ens inventem algun gol marca de la Gala


La Laura ho provava sense sort.
El Rubí tapava molt bé els espais, però había que ir llevando el cántaro a la fuente...



...¡hasta que al final se rompió!
Las páginas de la épica estelense recogerán sin duda este instante:
Núria trenca la defensa del Rubí i col.loca la pilota dins la xarxa.
El partit es posava 1 a 0, i els cors negrigrocs s'acceleraven.



El gol provocó una explosión de euforia que va eliminar moltes de les tensions acumulades.
El botón del reset ha sido apretado. Próxima parada: a por la liga.


La llaman "el gato de la Creueta".
¡Ostos selección!


Saque de esquina, pelota parada, la capitana forzando la maquinaria en benefici de l'Estel.
El segon gol no va arribar però por nosotras que no quede,
si un caso ya pasaríamos y lo guardamos para más adelante...



Definitivament, les xarxes de les porteries defensades per la Ostos no la volen ni veure.
Diuen que allà no entra cap pilota i s'avorreixen



Potser el dia en què hem vist la grada més plena a la Creueta:
pares, mares, família en general, el juvenil masculí, el cadet A,
espías, niños salvajes, amiguit@s,
la hinchada en general y Fermín en particular.



Merescut descans, el desgast va ser molt gran, i s'havia guanyat quelcom més que un partit de futbol.
¿Pero qué ven nuestros ojos? ¿Dolor a la izquierda?



Tranquils, todo en orden: quan s'ha de tornar a posar el cos a punt,
res millor que un germà que t'ajudi amb els estiraments



Hagamos las maletas, habrá nuevos viajes en el horizonte...
(foto conocida también como "vaya culito")


...pero no se vayan todavía, aún hay más:
Últimes indicacions del senyor Antonio, Creueta's master,
con su acérrimo seguimiento de las normas, y ese carisma a raudales.


Podreu trobar la resta de les fotografies clicant aquí (n'hi ha prop de 200).

Tras estos días molones pel nostre futbol sala, a uno no le queda más que despedirse fins quan sigui, i deixar-se portar por vientos de cambio físico y espiritual, cridant como un locuelo rabiós: Esteeel!!! Ueee!!!



Comparteix a Facebook
Share:

1 comentari:

Contacta'ns per whatsapp!

Labels

Arxiu del blog