Jornada del 14/15 febrer (2009)

Volvamos con las historias de éste nuestro club. Dilluns passat, en categoria benjamí:

Estel Vallseca 4 - Teresianes 5
Gol in extremis de l'equip que porta l'Eli, el míster del juvenil estelenc. Es va intentar aturar el partit quan anaven 4 a 4, però la inconsciència del Jose, que va permetre que es juguessin els minuts fatals, va provocar la victòria visitant en aquest amistós.

Buscaremos un lugar para amar y soñar, este fin de semana...y ese lugar és el Brossa, amics i amigues. L'aleví:

Estel Vallseca 7 - Santa Isabel 0
Enésima victoria de l'equip que comanda Jaume Galiana, l'entrenador franquícia (com ell mateix es fa dir).

Intentando explicarse lo inexplicable, les coses no acaben de sortir bé, de vegades.
(Aquesta és una percepció no apta per resultadistes).

El capi desenvolupa su técnica en el medio campo.
Son pare va plantar el trípode i va enregistrar el partit,
anda que no somos mediáticos cuando nos ponemos


¡Cada uno el suyo!
No todo el futbol se juega con la pelota en los pies.
(Puc seguir dient obvietats hasta que las ranas tengan pelo,
es un don que Dios me ha dado y no pienso devolverlo)


Hablando de Dios, aquí vemos a Jesús galopando sobre las aguas cimentadas.
Un nen peque s'ho mira, ajeno a los problemas de la economía mundial


¿No quieres café? ¡Pues toma dos tazas!
La paciencia galianesca és realment insondable


Dani dedicando al respetable una bernalina:
desbordo por piernas y centro desde la esquina


Lo cortés no quita lo valiente: ens donem la mà,
que para eso estamos en un terreno de juego y no en el Vietnam,
encara que de vegades algú se n'oblidi

I a la pista de dalt, l'infantil tornava a disposar de més de 4, arribant fins i tot a tenir una possibilitat de canvi! Això no va poder evitar el:

Estel Vallseca 1 - Anna Ravell 1
Mítica la frase d'una altra Anna, la Ros, dirigida a la seva defensa quan es va ficar de portera: "Que no entrin, que xuten!"

Precisament podeu veure aquí a l'Anna, que té el costum d'aixecar un braç de tant en quant,
suposem que per alguna estranya llei de la compensació de gravetat
o potser és que està enganxada a demanar taxis (no en vano los colores de la camiseta)


Com sempre, aquesta foto segurament no li agradarà a la Sandra,
que prefereix les imatges borroses preses amb mòvil...
Misterios del daguerrotipo


La Juana patia un refredat i va haver de demanar el canvi.
Ens va confirmar que no és cap virus agafat al Brasil,
perquè fa un mes que va tornar i els bichitos refredísticos
quedan debilitadillos después de un vuelo transatlántico.
I a més, diríem que allà molt mal temps no fa ara mateix...


La pregunta que todo el mundo se formula:
¿Para qué se habrán inventado las tapadoras con tubito?
Se desenroscan y se bebe como las personas


Les mitgetes realment eren negres, però la Laia venia de Baqueira
(Beret se quedó en casita)


Potser si surt de costat conseguiremos su aprobación...


Encara que no ho sembli, esta barrera está compuesta de 3 jugadores.
Només es veuen 4 cames, però la posició delata que alguien se oculta

Últim partit del matí, el del cadet a. Val a dir que el b i el benjamí no jugaven lliga aquest cap de setmana. Prestemos atención pues, a lo que hicieron los Marta's boys:

Estel Vallseca 4 - Braval 2
Fins els últims moments no van arribar els gols que van donar la victòria als nostres. Semblava que tot quedaria en empat però la confiança y el empeño van donar resultat, i segueixen imbatuts.

La sombra del Maka es alargada


A sus puestos que esto empieza...o cómo chicos fotolog se disponen a seguir con su buena racha de resultados, combinando todo eso con salidas al Up e interminables charlas messengeráticas


Para charlas las que dedica la Marta a la mitja part.
Aquí Harry the captain ja començava a estar una mica seriós,
però només quan la mare del Maka no la veu, perquè si no el casca


Què us dèiem de l'Òscar?
Vamos, que nos mira en la cocina y se nos corta la mayonesa...
Sus razones tendrá pero cuidado, simula una sonrisa que viene Carina con un bate


I els gols arriben!
Marc son of the pilot Cerqueira, un pelín escorado a la izquierda,
como es habitual en él, la enchufa

Bueno...pues esto ya está. Hem suat i hem guanyat.
Vámonos haciendo un poco el longuis no sea que nos hagan cargar con el banquillo

Pero un pequeño giro del guión nos sorprendía just quan anàvem a plegar.
Un intercambio de impresiones con un puntito agrio entre coordinador i Marta.
Avui la míster estava tota tiesota,
pero se ha ido ablandando y esperemos que no le parta la cabeza al Jordi jejeje

Mentre aquests partits es disputaven al Brossa, la nostra secció atlètica, representada per l'incansable Sergio, participava al Cros de Sants - Montjuic. Va quedar en un meritori quart lloc, i ja ha rebut conyes de tota mena sobre la seva condició física.

Aquí el veiem ensenyant orgullós com la premsa
recollia sus hazañas a l'anterior cursa de les Corts (amb foto inclosa).
Aviat se li haurà de parlar de vosté, al tio...

Només ens queda informar-vos de 3 resultats en categoria federats. El juvenil masculí dissabte jugava lliga a la Creueta...

Estel Vallseca 7 - Brasil-Grèvol 0

...i diumenge guanyaven la segona eliminatòria de la Copa Catalunya!

La concòrdia 3 - Estel Vallseca 6
Pel que es veu va ser un match durillo a nivell de relaciones sociales, però tenemos que ir partido a partido y no hay rival pequeño, o alguna de estas frases intercambiables con la que nos obsequian ciertas estrellas del 11 contra 11.

I també va jugar lliga el juvenil femení:

Martorelles 3 - Estel Vallseca 0
Maribel dijo: "Partir super-emocionant amb un rival molt competitiu.
Hem acabat la 1ª part 2-0 i finament han marcat l’ultim gol.
2ª part amb més oportunitats i mala sort.
Robert: volem aquest equip pels amistosos."
I Climent dijo (suposem que ho diu el Climent perquè no hem pogut rastrejar l'origen del mail que ens ha arribat instantes antes de colgar el post):
"Crònica d´una derrota: Cares llargues en sortir del pavelló de Martorelles. És dura la derrota, per tres - zero es va perdre. Vam tenir opcions de marcar: dos pals, un a cada part, que ens haguessin ficat de nou dins del partit, i sense oblidar a la Ostos que va aturar un doble penalti...Es va patir...i es van fer un tip de córrer darrera la pilota i també darrera d'unes paies que corren com a llebres, i a més controlen molt bé la pilota i el tempo del partit.
En resum, que ens la tenien des de la primera fase quan les vam guanyar a casa 3 a 1! Aleshores elles ens van infravalorar, potser diumenge nosaltres vam fer el mateix. Maribel...i la porra?
Crec que partits com el de diumenge van bé per a les nostres, s´han d´acostumar també a jugar a la contra de marcador, davant de gent del seu nivell que deixa poc temps per a pensar el teu proper moviment...
Vinga, vinga...tenim equip mínim per uefa, la lliga és llarga. Rubí i Martorelles han de passar per la nostra "bombonera" (que no pavelló)....Hem de jugar la carta del camp petit.
Manolo no te olvides del orujo, que este invierno es crudo y el bombón helado mejora con licor..."
La Maribel ens envia aquestes imatges:

Una mica d'escalfament amb pilota,
Robert ajusta mentalmente sus últimas tácticas.
Tothom ha dedicat moltes hores a aquest partit

Moment important de la temporada però la sonrisa que no falte

Conjurando la tensión i fent pinya. Es podran desenganxar després?

El marcador no anava bé
(és a dir, funcionava, però no es va poder prèmer cap botonet que digués que guanyàvem nosaltres,
per tant...)

"Prefiero perder una batalla por mis sueños, que ganar una lucha sin saber porqué lo hago."

Ah, i també el diumenge vam organitzar la primera matinal de futbol sala aleví de l'Estel Vallseca, però d'això en parlem en un altre moment, que hoy es mi día "vístete de mujer" i no vull fer esperar més a mi confesor espiritual. Ya llevo mucho rato en el portal hablando con vosotr@s y me parece que empieza a estar algo impaciente...