Anem amb la narració de Miss Torruella:
"3 i 4 de juliol 2009.
Degut a la impossibilitat de jugar de moltes noies de l’equip, per diversos motius, el Robert ha reforçat l’equip amb l’Andrea de l'Scala Dei.
Han jugat a les 9h del matí, contra l’equip local, en un pavelló a 30ºC. Hem guanyat 2-4.
El partit de la tarda contra el Rubí també ha estat calorós però també l’han guanyat per 2-1.
Ara, amb aquests resultats, haurem d’assistir a la també calorosa recollida de trofeus de diumenge i com el Club té problemes amb la seu social, els Ostos s’han brindat a guardar totes les copes a casa seva."
I mano a mano la Maribel i la Carmen ens obren unes finestretes a l'experiència del torneig:

Les noies s'estaran convertint en juvenils de 50 pies?

A reivindicar: el futbol sala, i en concret el femení.
Qui ho tingui pendent, que equipari oportunitats, dedicació i repercussió amb el masculí.
S'ho mereixen. Ens ho mereixem.
(basta ya de pareados, dice un señor con gafas de pasta a mi espalda. Y yo me pregunto, ¿porqué pone las gafas de pasta en mi espalda? ¿Acaso no tiene orejas para aguantar las varillas (de pescado)?
Ah, pues parece que no tiene orejas, porque no es un señor, es una edición limitada del recetario de cocina de Santa Teresa de Jesús (si lo hubiera (o hubiese))
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada