La flecha humana vuelve a ganar!!!

El Sergio ha tornat a ser el més ràpid al Cros!!!
Ens ho explica el Jordi:
"Avui el Cros de Les Corts era també el Campionat de Barcelona i, per tant, classificatori pel Campionat de Catalunya. El nostre corredor Sergio Martínez ha tornat a fer una exhibició de com es porta a terme còrrer de manera intel·ligent. Cursa molt llarga i dura amb un grup de 6 corredors al capdavant. A partir de la 2ª volta al circuit (eren 4 voltes) el Sergio s'ha posat el primer intentant que el ritme fos dur pels seus contincants. Això ha fet que sempre tingués 4 o 5 metres de distància amb el 2on i 3er classificat. A l'últim tram, veient que per darrera apretaven, ha decidit fer l'últim esforç deixant clar qui era el millor atleta en pista. Dues curses, dues victòries. I a seguir...el camí és llarg..."
El coordi-cronista també ens ha fet arribar dues imatges:

Llegeix-ne més

Sergio guanya el cros de l'Eixample!

Ha vuelto la flecha humana. Ens ho explica el Jordi:
"El nostre corredor Sergio ha començat tranquil la cursa, sabent que eren 3.000 metres, i que s'havia de pendre amb filosofia. No ha fet cas als primers atacs dels rivals, i ha mantingut un ritme constant durant el primer terç de la cursa. A partir d'aquell moment ha pujat una marxa en el seu ritme cosa que ha fet molt mal als rivals. Un a un anaven caient, i, fins i tot, durant els últims metres de la cursa ha doblat a tres atletes de la seva categoria. A part de les seves qualitats físiques, cal destacar la bona estratègia que ha dut a terme, posant sobre la taula, la seva candidatura al títol. Molt bé Sergio!"

Llegeix-ne més

Cros: la general (al rojo)

Només queda per disputar-se el cros de Sant Andreu, i la classficació general ens diu que el Sergio i la Àlex van primers de la categoria juvenil, i la Gala tercera (tots molt igualats amb els rivals). Èric, Jesús i Pau no tenen opcions de podi final, sin duda debido a lesiones y partidos inoportunitos.
Així doncs las espadas en todo lo alto de cara a l'últim cros de la challenge de Barcelona, i després tots preparats pel dia 24 a Arbeca, on ens esperen les finals nacionals!

(Com sempre, cliqueu damunt les imatges per veure-les en gran)

Hem tret les dades d'elconsell.cat

Llegeix-ne més

Hem guanyat el cros de Nou Barris!

I ho va tornar a fer: Sergio Flash Martínez va guanyar la cursa i es col.loca en primera posició de la Challenge quan només queda una cita del cros de Barcelona. I d'aquí dues setmanes, les finals de Catalunya!

"Somos muy amiguitos pero a la que te descuides flis flas no me verás"

Últims instants de patiment antes de cruzar la meta (no volante, volando)

¡Que corra el aire, cabezón! Avispao...

Les fotos les hem tret d'elconsell.cat

Llegeix-ne més

Cros! Classificacions provisionals

Si us fixeu en les classificacions que afegim a la notícia, tenim al Sergio i a la Àlex líders quan manquen només dues curses per acabar la temporada crossística! La Gala le pisa los talones a miss Camps, i no perdem de vista l'Èric, el Jesús i el Pau, que matemàticament encara tenen possibilitats de tot! (Cliqueu a la imatge per veure-la més gran)

Classificaciones tretes de la web del CEEB.

Llegeix-ne més

Cros de Ciutat Vella

Aquí teniu les dues fotos amb el Sergi (el 555) que han sortit a la web del Consell. Si voleu més informació, a les cròniques de la jornada el mateix guanyador ens explicava com va anar la cursa.

Llegeix-ne més

Jornada del 13/14 de març (2009)

Amiguit@s y amigatos (que és el mateix però fent miau), benvinguts un altre cop al gran espectáculo de Vallseca's brothers and sisters y todo lo que se menee. Anem a veure com ha anat l'últim cap de setmana en cuanto a deporte se refiere (en altres àmbits pues cada uno que cuente la feria según le vaya):

Divendres per la tarda agafàvem el 74 per presenciar el...

Maddock Sports 0 - Estel Vallseca infantil femení 5
Amb el nou format de narració/entrevista hem aconseguit una visió del partit a càrrec de la Mercè:
"Les rivals eren unes escandaloses que ens van fer molta por.
Ens vam sobtar tots, fins i tot l'Uri quan el Jordi es va posar a parlar amb la Juana i el partit va seguir sense ella.
El lavabo no tenia llum i vam haver-nos d'esperar i demanar paper al frankfurt. Els gols van ser de l'Andrea, la Laia, la Sandra i un de meu." I el seu missatge per l'afició:"m...OS QUIERO[aquí venia un simbolito d'un petó] jajaja"

Unes corredisses sobre un camp a mig fer
(vam estar a punt d'emportar-nos 4 catifes de pseudo-gespa pel Brossa,
però encara era de dia i ens podien pillar jejeje)

Desconeixíem la faceta contorsionista de la Laia...
No lo intenten en sus casas

Què devien estar mirant? Falta una... where's M?

¿Que nos cuentas Mercè? ¿Alguna novedad?
¿Y esa risita?

La Regina Urinstruyéndose, i la resta Antunezándose cosa mala

Maquillatge de rugby de les Maddock girls!
No és una mala idea, nos ponemos a buscar rotuladores negros y amarillos...
S'ha de dir també que quan les jugadores estaven a la banqueta
animaven les seves companyes amb cánticos en anglès acabats en Go, Maddock go!

Ahhhhh!!! ¡¡¡La pelota del terró!!!

Laia se introduce en las trincheras enemigas

Andrea, màxima golejadora del partit,
preparando el cañonazo que la ha hecho famosa
(fichajes millonarios abstenerse que la tenemos blindada)

Divendres cap més partit, descansaven els cadets B i els benjamins, o sea que nos plantamos en una maceta y en el sábado a la vez amb els alevins i els cadets A:

Can Cuyàs 1 - Estel Vallseca aleví 7
En la misma tónica que la crónica anterior, hemos arrancado unas palabras a Dani Bernal:
"Un gol mío fue de todo el equipo:
Desde el Roger, que se la pasó al Sergi, el Sergi a mi, yo a Jesús, Jesús a Dani G. y Dani G. a mi y ¡gool!
El Jesús llevaba la pelota y se cayó de culo xD. Y hubo un poquito de pique...El Jaume sólo nos gritaba cuando era media parte o en los tiempo muertos..xD
Hay posibilidades de ganar la liga, pero tenemos que pasar por muchos equipos aún, y no podemos estar pensando en esto, porque como el Dolors Monserdà en su campo nos gane nos tendremos que esforzar mucho para pasar...
¡Ánimo Estel!"

Y un as en la manga que teníamos guardado és que aquest dissabte tornava el cros, i amb ell, com sempre, la flecha del Estel, damas y caballeros, con ustedes...¡El Sergio! I el tio va guanyar!!! Él se lo guisa, él se lo come, y él nos cuenta su gloria deportiva (que campea por las carreras de cros):

Cros Ciutat Vella
"El 14 de marzo tuvo lugar la IV carrera de cros escolar en el parque de la Ciutadella. Como este día era sábado y los otros compañeros tenían partido, no se apuntaron y fui yo solo.
Necesitaba una victoria si quería encabezar la clasificación, ya que las tres carreras anteriores, por diversos problemas estomacales, no pude dar todo.
Antes de empezar, calenté con mi eterno rival. Lo veía cansado y pensé que esta era mi oportunidad.
Cuando estábamos en la salida, todas mis ganas de ganar se me esfumaron al ver a un chico que era del atletismo de Barcelona. Estuvimos hablando y me dijo que no se había apuntado. Sólo venía a entrenarse para la semana que viene que tenía una carrera popular. En ese momento recobré mis esperanzas.
La carrera empezó a las 10.00h. El circuito total era de 3.200 metros aproximadamente.
En la última vuelta, y gracias a las indicaciones del chico del Barcelona, adelanté a 5 personas y con un sprint final adelanté a otro corredor. Al llegar, me pusieron la etiqueta de primero y ahora sólo había de esperar a mi rival cómo llegaba. Quedó quinto, y ahora voy primero con dos puntos de ventaja respecto a él.
Después recogí la medalla y me dieron un muñeco que era la mascota de los juegos europeos de atletismo de Barcelona del 2010 llamado “Barni”."

Una horeta més tard los casi invencibles cadetes A protagonizaban la goleada del fin de semana:

Frederic Mistral 0 - Estel Vallseca cadet A 11
El p... Óscar Alcázar abandera una vez más el buen hacer reporteril, i es converteix en els nostres ulls que todo lo ven:
"Un partido personalmente y en general esperado. Estábamos a la expectativa de qué nos íbamos a encontrar en ese campo, ya que andábamos algo confusos por algunos resultados anteriores del rival.
A todo esto empezamos en el partido por suerte muy metidos, y eso dice mucho, ya que anteriormente, en los inicios de los encuentros era cuando nos sorprendían, pero no esta vez. Comenzamos fuertes y nos avanzamos a base de ocasiones. Una vez íbamos por delante, se lesionó el jugador clave del rival y eso nos benefició, aunque en el momento de la lesión íbamos 0-4. A partir de ahí lo único que se tuvo que hacer fue jugar en equipo y con la cabeza, de esa manera llegaron los goles y el abultado resultado.
Nada más que felicitar al equipo y seguir con los pies en el suelo porque desde luego no se ha ganado absolutamente nada. Próximo partido: Braval - Estel Vallseca.
Res més que FORÇA ESTEL!"

Here comes el tiempo de los federados. A les 16'00h, fora de casa...

Vallirana 2 - Estel Vallseca juvenil femení 3
Climent, ja saps el que toca:
"Un altre partit a l´hora de la becaina, pocs pares a la grada, normal. I amb el dia que feia, tumbar-se al sol també era una temptació...Total només els Ostos, Nogueras, Alexandros i els Joans, gran i petit, a la grada, la Pilar té disculpa doncs encara no està per a gaires trotes...També estava la parelleta de moda Sara-Jordi, falta poc pel dia D, i el nostre talismà JM, quan ell ve sempre guanyem...Per cert, la TV local va enregistrar el partit.
Quins horaris més ben pensats, just després de dinar ens foten el partidet de marres...No sé qui té els nassos de fer aquests horaris, tant bé que s´està tumbat païnt la paelleta sabatina.
Un pavelló tipus Creueta encara menys tapat i amb un terra de pista de patinatge. Teníem les baixes de la Núria i els seus esplais i la de l´Alba i els seus tormells de vidre, un altre esguinç.
Vam sortir bé els 10 primers minuts i ens vam situar amb un còmode 0 a 2.
Després se'ns va encomanar l´altre equip que jugava lent i sense definir gaire: ritme "rodillo Estel" trencat, i a la segona part ens en foten dos de seguits. Després tensió i culets petits fins que quasi al final un Patri zurdazo de falta ens va salvar el partit.
El nivell de les darreres rivals va pujant i estem patint a la pista, anem agafant "tablas" que ens calen molt. S´ha de guanyar encara molt en autoestima per provar de marxar de les rivals quan estem a l´atac, o de fer una passada llarga quan la de davant es desmarca...
Vinga Estel! Seguim dalt a la taula."

Tanteando el terreno.
Encara no sobrevolaba por ahí el legendario grito "¡¡sin faltas!!",
o sigui que había cierto margen de conocimiento mutuo

¡4! ¡El robocó!
Robert retoma con más fuerza que nunca allò de "hem de ser positius"

Un entrepà de gemela...¡marchando!
I sí que se'n va anar, sí. I era un dia molt clar.

Una para todas, todas para una.
This is after mosquetering las redes del Vallirana

Mitja part. l'Alba no podia jugar però des de la banqueta també es juga,
i va aprofitar para pasear sus primeras propuestas de la colección primavera/verano

Todos a sus puestos, rearrancamos en 3, 2, 1...

L'entrenador té patrocinador particular?
A la boto es feu un cartell fen fonic...Fifa ell!

Els minuts s'esgotaven i s'havia de seguir intentant,
que un empate no es una derrota pero es muy muy muy soso

Total que en esas estábamos que arriba un providencial libre indirecto del tipo cesión,
Patri agafa embranzida i patapumbagoool!

S'acaba el partit, ja podem respirar tranquiles,
un dia més a la vila del pingüí y continúa el asalto al liderato

Estel postvictòria.
Gala y sus miradas melancólicas

Guiño, guiño...
I per darrera treuen la llengua.
¡Somos el equipo smiley!

Els xicotots del equipo de la abeja posaven punt i final a la jornada:

Casp 7 - Estel Vallseca juvenil masculí 7
Sergio fa el doblete i també escriu sobre este encuentro:
"El día 14 de marzo tuvo lugar el partido contra el Casp a las 18.00 h. Yo venía cansado del cros pero aún tenía fuerzas para hacer un gran papel.
Empezó el partido y se adelantaron ellos. Al final de la primera parte íbamos ganando 1-4 con goles de Uri, Eric, Juan Carlos y yo. Los del Casp defendían con dureza.
Al empezar la segunda parte nos empataron 4-4. En un contraataque Uri metió el 4-5 y en la siguiente jugada nos empatan de nuevo. El resultado final fue de 7-7, aunque en el foro ponen 6-6. [algú diu que 8 a 8, però farem cas de l'acta]
Con la tensión que había en el campo, al terminar el partido, hubo un poco de enfrentamientos pero sin llegar a los puños.
Empate injusto."

Mecachis, ahora que ya me quedaba solo...

Eladio marcha tranquilo: La flecha no está lesionada.
Eli se la lleva puesta.
(Puede dar lugar a equívocos, ok, però ya se entiende.
Uy, "se entiende"...)

No Harry, por mucho que te pongas en el banquillo no vas a salir.
Ja et chincha la teva míster amb allò de còrrer més amb els juvenils que amb el cadet...
Esta foto puede aumentar las sospechas hmmm...

Uri agafa embranzida i patapumbagoool!
(A què em sona això?)

Gran gol del señor S,
retorciéndose en el área chica para dejar el balón en el punto de entrega

Una de les imatges de la setmana:
penjat d'una de les finestres molonas que envolten el camp,
hi havia un espectacular traje de gorila.
Nuestra mente no para de preguntarse...¿por qué?

Acertada vista hizo Carlos ante semenjante obús.
Va acabar el partit a la banqueta lesionat d'una mà.
Dilluns ja va poder venir a entrenar,
menos mal que nos queda Portugal

Parlant del porter,
apuntar que se hizo una pseudominisubasta cotillera de chicos
entre algunas espectadoras pizpiretas,
que se vió interrumpida por un "¡¡¡El 13 es mío!!!".
Una de esas espectadoras, amiga de la propietaria del Carlos,
va rebre un pelotazo al cap digno de mención.
Entre risas (de las amigas que se petaban),
afirmó "estoy bien", quan encara li estava donant voltes el tarro como una peonza

Ens pensàvem que guanyàvem amb aquest gol del Marci,
però quan no es pot no es pot.
¡Hola soy un empate, ábreme!

Llega el pitido final,
y con él unas tremendas ganas de abrazarnos todos y proferir cantos de amistad.
Pidámonos el messenger, no podemos permitirnos desaprovechar tanto buen rollo...
¡¡Venga hombre, que sólo es futbol!!

Pues nada, que ja hem finiquitao el temita por esta semana. Per veure la resta de fotos (100 y pico) cliqueu aquí.
Y ahora vamos a abrillantarnos un poco las bolas.

Llegeix-ne més

Jornada del 14/15 febrer (2009)

Volvamos con las historias de éste nuestro club. Dilluns passat, en categoria benjamí:

Estel Vallseca 4 - Teresianes 5
Gol in extremis de l'equip que porta l'Eli, el míster del juvenil estelenc. Es va intentar aturar el partit quan anaven 4 a 4, però la inconsciència del Jose, que va permetre que es juguessin els minuts fatals, va provocar la victòria visitant en aquest amistós.

Buscaremos un lugar para amar y soñar, este fin de semana...y ese lugar és el Brossa, amics i amigues. L'aleví:

Estel Vallseca 7 - Santa Isabel 0
Enésima victoria de l'equip que comanda Jaume Galiana, l'entrenador franquícia (com ell mateix es fa dir).

Intentando explicarse lo inexplicable, les coses no acaben de sortir bé, de vegades.
(Aquesta és una percepció no apta per resultadistes).

El capi desenvolupa su técnica en el medio campo.
Son pare va plantar el trípode i va enregistrar el partit,
anda que no somos mediáticos cuando nos ponemos


¡Cada uno el suyo!
No todo el futbol se juega con la pelota en los pies.
(Puc seguir dient obvietats hasta que las ranas tengan pelo,
es un don que Dios me ha dado y no pienso devolverlo)


Hablando de Dios, aquí vemos a Jesús galopando sobre las aguas cimentadas.
Un nen peque s'ho mira, ajeno a los problemas de la economía mundial


¿No quieres café? ¡Pues toma dos tazas!
La paciencia galianesca és realment insondable


Dani dedicando al respetable una bernalina:
desbordo por piernas y centro desde la esquina


Lo cortés no quita lo valiente: ens donem la mà,
que para eso estamos en un terreno de juego y no en el Vietnam,
encara que de vegades algú se n'oblidi

I a la pista de dalt, l'infantil tornava a disposar de més de 4, arribant fins i tot a tenir una possibilitat de canvi! Això no va poder evitar el:

Estel Vallseca 1 - Anna Ravell 1
Mítica la frase d'una altra Anna, la Ros, dirigida a la seva defensa quan es va ficar de portera: "Que no entrin, que xuten!"

Precisament podeu veure aquí a l'Anna, que té el costum d'aixecar un braç de tant en quant,
suposem que per alguna estranya llei de la compensació de gravetat
o potser és que està enganxada a demanar taxis (no en vano los colores de la camiseta)


Com sempre, aquesta foto segurament no li agradarà a la Sandra,
que prefereix les imatges borroses preses amb mòvil...
Misterios del daguerrotipo


La Juana patia un refredat i va haver de demanar el canvi.
Ens va confirmar que no és cap virus agafat al Brasil,
perquè fa un mes que va tornar i els bichitos refredísticos
quedan debilitadillos después de un vuelo transatlántico.
I a més, diríem que allà molt mal temps no fa ara mateix...


La pregunta que todo el mundo se formula:
¿Para qué se habrán inventado las tapadoras con tubito?
Se desenroscan y se bebe como las personas


Les mitgetes realment eren negres, però la Laia venia de Baqueira
(Beret se quedó en casita)


Potser si surt de costat conseguiremos su aprobación...


Encara que no ho sembli, esta barrera está compuesta de 3 jugadores.
Només es veuen 4 cames, però la posició delata que alguien se oculta

Últim partit del matí, el del cadet a. Val a dir que el b i el benjamí no jugaven lliga aquest cap de setmana. Prestemos atención pues, a lo que hicieron los Marta's boys:

Estel Vallseca 4 - Braval 2
Fins els últims moments no van arribar els gols que van donar la victòria als nostres. Semblava que tot quedaria en empat però la confiança y el empeño van donar resultat, i segueixen imbatuts.

La sombra del Maka es alargada


A sus puestos que esto empieza...o cómo chicos fotolog se disponen a seguir con su buena racha de resultados, combinando todo eso con salidas al Up e interminables charlas messengeráticas


Para charlas las que dedica la Marta a la mitja part.
Aquí Harry the captain ja començava a estar una mica seriós,
però només quan la mare del Maka no la veu, perquè si no el casca


Què us dèiem de l'Òscar?
Vamos, que nos mira en la cocina y se nos corta la mayonesa...
Sus razones tendrá pero cuidado, simula una sonrisa que viene Carina con un bate


I els gols arriben!
Marc son of the pilot Cerqueira, un pelín escorado a la izquierda,
como es habitual en él, la enchufa

Bueno...pues esto ya está. Hem suat i hem guanyat.
Vámonos haciendo un poco el longuis no sea que nos hagan cargar con el banquillo

Pero un pequeño giro del guión nos sorprendía just quan anàvem a plegar.
Un intercambio de impresiones con un puntito agrio entre coordinador i Marta.
Avui la míster estava tota tiesota,
pero se ha ido ablandando y esperemos que no le parta la cabeza al Jordi jejeje

Mentre aquests partits es disputaven al Brossa, la nostra secció atlètica, representada per l'incansable Sergio, participava al Cros de Sants - Montjuic. Va quedar en un meritori quart lloc, i ja ha rebut conyes de tota mena sobre la seva condició física.

Aquí el veiem ensenyant orgullós com la premsa
recollia sus hazañas a l'anterior cursa de les Corts (amb foto inclosa).
Aviat se li haurà de parlar de vosté, al tio...

Només ens queda informar-vos de 3 resultats en categoria federats. El juvenil masculí dissabte jugava lliga a la Creueta...

Estel Vallseca 7 - Brasil-Grèvol 0

...i diumenge guanyaven la segona eliminatòria de la Copa Catalunya!

La concòrdia 3 - Estel Vallseca 6
Pel que es veu va ser un match durillo a nivell de relaciones sociales, però tenemos que ir partido a partido y no hay rival pequeño, o alguna de estas frases intercambiables con la que nos obsequian ciertas estrellas del 11 contra 11.

I també va jugar lliga el juvenil femení:

Martorelles 3 - Estel Vallseca 0
Maribel dijo: "Partir super-emocionant amb un rival molt competitiu.
Hem acabat la 1ª part 2-0 i finament han marcat l’ultim gol.
2ª part amb més oportunitats i mala sort.
Robert: volem aquest equip pels amistosos."
I Climent dijo (suposem que ho diu el Climent perquè no hem pogut rastrejar l'origen del mail que ens ha arribat instantes antes de colgar el post):
"Crònica d´una derrota: Cares llargues en sortir del pavelló de Martorelles. És dura la derrota, per tres - zero es va perdre. Vam tenir opcions de marcar: dos pals, un a cada part, que ens haguessin ficat de nou dins del partit, i sense oblidar a la Ostos que va aturar un doble penalti...Es va patir...i es van fer un tip de córrer darrera la pilota i també darrera d'unes paies que corren com a llebres, i a més controlen molt bé la pilota i el tempo del partit.
En resum, que ens la tenien des de la primera fase quan les vam guanyar a casa 3 a 1! Aleshores elles ens van infravalorar, potser diumenge nosaltres vam fer el mateix. Maribel...i la porra?
Crec que partits com el de diumenge van bé per a les nostres, s´han d´acostumar també a jugar a la contra de marcador, davant de gent del seu nivell que deixa poc temps per a pensar el teu proper moviment...
Vinga, vinga...tenim equip mínim per uefa, la lliga és llarga. Rubí i Martorelles han de passar per la nostra "bombonera" (que no pavelló)....Hem de jugar la carta del camp petit.
Manolo no te olvides del orujo, que este invierno es crudo y el bombón helado mejora con licor..."
La Maribel ens envia aquestes imatges:

Una mica d'escalfament amb pilota,
Robert ajusta mentalmente sus últimas tácticas.
Tothom ha dedicat moltes hores a aquest partit

Moment important de la temporada però la sonrisa que no falte

Conjurando la tensión i fent pinya. Es podran desenganxar després?

El marcador no anava bé
(és a dir, funcionava, però no es va poder prèmer cap botonet que digués que guanyàvem nosaltres,
per tant...)

"Prefiero perder una batalla por mis sueños, que ganar una lucha sin saber porqué lo hago."

Ah, i també el diumenge vam organitzar la primera matinal de futbol sala aleví de l'Estel Vallseca, però d'això en parlem en un altre moment, que hoy es mi día "vístete de mujer" i no vull fer esperar més a mi confesor espiritual. Ya llevo mucho rato en el portal hablando con vosotr@s y me parece que empieza a estar algo impaciente...

Llegeix-ne més