Jornada del 27/28 de febrer (2009)

Cambio de mes i molts més canvis que s'aproximen a l'Estel Vallseca. Ja us informarem més detalladament, però el paisatge brosselenc serà molt diferent d'aquí a 15 dies...
Vamos con lo que nos ocupa ahora. Començarem amb un document impressionant referit al cadet b, que jugava dijous un partit ajornat:

Maristes 0 - Estel Vallseca 7
Hem tingut accés a una conversa via messenger entre dos integrants del nostre equip (no és conya), que us ha de donar una mica d'idea de com n'és de difícil aconseguir certes informacions de vegades. Mantenemos oculta la identidad de los protagonistas para proteger su derecho a la intimidad :P. Ah, i no corregim la ortografia perquè ja se sap que al msn no seria la prioritat...:
"1- A., fes la cronica del partit contra maristes
1-i enviala ah
2-itaaaan
2-ara i corro
1-estelesports@hotmail.com
1-tu no ho has fet mai
1-et toca a tu
2-ia po esk no la penso fer xd
1-ets un jugador del estel
1-tutom la fet algun cop
1-i tu no
1-aixi q et toca
1-lestas fent oi?
2-itaaaaaaaaaan
1-fesla joder
1-tu mai las fet
1-et toca
1-deixa de jugar al wow i fesla
1-coyn
1-cony*
2-ara et dic yo k no la fare
1-es un puto moment
1-son 5 minuts
2-pos fesla tu
1-jo ja ne fet una"

Qué dura es la vida del periodista deportivo...

Els peques jugaven divendres fora de casa:

Garbí 6 - Estel Vallseca 7
Escuchemos la voz del técnico Jose:
"Sens dubte el partit més difícil del que va de temporada. L’equip de l’Estel va començar el partit força despistat, potser per culpa que vam arribar al camp 5 minuts avans que comencés.
Però gràcies a una gran recuperació al segon quart, vam arribar a la mitja part amb el resultat de 2 a 4. En un tercer quart on nosaltres no vam estar gens encertats, i també ells van jugar molt bé, ens van remuntar i va acabar amb el resultat de 6 a 4.
En l'últim quart un altre cop vam jugar com nosaltres sabem i vam poder remuntar fins arribar al 6 a 7 definitiu.
Els més petits de l’Estel continuen els seu camí cap a les fases finals."

I segon partit setmanal de l'equip entrenat per l'Uri. El cadet b només havia de creuar un carrer per disputar divendres el:

Cardenal Spínola 3 - Estel Vallseca 9
El porter Ferran ens ha enviat su visión del encuentro:
"Gols de l'Estel Vallseca:
Bernat Ros: 4 gols
Oscar Milla: 2 gols
Edgar Iglesias: 2 gols
Ferran Mercader l’inigualable porter: 1 gol!!!
Així va ser, el divendres, el dia després de guanyar als Maristes 0-7, vam guanyar als Spínola 3-9 a casa seva.
A la primera part, poc després de començar el partit, per una errada de la defensa, ens van marcar el primer gol en un 3 contra 1. Però després de això, vam començar a marcar i a marcar fins que va acabar la primera part amb un 1-7 al marcador jojojo. Tots els gols de jugada i aprofitant algunes facilitats de la porteria rival. I el tercer gol el vaig marcar jo, de porteria a porteria, tot fent un tir amb la mà que va sorprendre l'altre porter i va acabar entrant.
A la segona part ens van marcar el segon gol ja que estava una mica despistat parlant amb la nostra afició...però tampoc va importar molt :P.
Vam marcar 2 gols més, i al final de la segona part, amb una falta en contra nostre, gràcies al Quim (ja de pas recordo que porto més gols jo que ell a la lliga i això que sóc el porter xD) que no em va seguir les indicacions de “fer fora al jugador que em tapava” ens van marcar un tercer... però no ve d’aqui! :P".

Ho havien guanyat tot fins ara. Però la temida hora de la derrota sonó en el reloj del cadete a:

Claret 5 - Estel Vallseca 0
La Marta va sortir molt contenta de l'experiència...Dilluns ja s'han començat a recuperar els ànims amb la clàssica xerrada terapèutica, y esto tira pa'lante.

Ja només el benjamí i l'aleví compten els seus partits per victòries. Dels primers ja n'hem parlat. anem amb els segons:

Tabor b 0 - Estel Vallseca 7
Què podem explicar si seguimos tan desatendidos como siempre por esta escuadra...Es que ni una sola línea nos han mandado...¿Qué delito cometí contra vosotros naciendo? Me voy a llorar debajo de la escalera y vuelvo.

Curiosament quan m'aixecava de plorar m'he donat un cop al tarrito de las esencias, però intentarem continuar, perquè dissabte al matí al Brossa reclamaven la nostra atenció les nenes:

Estel Vallseca 0 - La Garriga 5
Amb la Juana a Londres, tornaven a ser 5 jugadores, és a dir, cap canvi possible, és a dir: quin cansament, pobres...
Als últims minuts del partit van prendre mal la Sandra i l'Andrea,
però es van poder recuperar i acabar el partit como si nada. Bé, els que no hi estem acostumats ens vam quedar una mica blancs, però el míster en funcions té la teoria que fins a certa edat els nens són de goma.
La setmana que ve esperem comptar amb tots els efectius possibles, o sigui que...¡Tiembla Barcelona!
Oh qué bé, després de tanta lletra (¡porque no mandan fotos los zagal@s!) tenim imatges per oferir-vos:

¿O chutamos o charlamos? Pues casi que las dos...

Aunque todo se ponga cuesta arriba the show must go on

Jugando a los chinos con el árbitro.
La capitana va decidir a quina banda del camp començàvem, mitjançant un complicat mètode que inclou previsions meteorològiques (vamos, que a la que comencés a fer sol de debó ens vindria d'esquenes)

Aquí llega Anna sin miedo, amb l'empenta pròpia d'algú a qui li acaben de dir que a la mitja part "empezamos otro partido 0 a 0". De fet anàvem 0 a 3, però la psicologia també forma part del futbol sala, i és molt millor fer un reset al descans que cargar con un lastre innecesario.

Potser no ens ho deixa dir,
però ens hem assabentat que la Laia s'havia posat els pantalons al revés,
i va haver de posar-se'ls bé perquè li molestaven
(començava a còrrer cap enrere?)

Els federats han descansat aquesta setmana: les noies perquè ja ho deia el calendari, i els nois perquè no es va presentar cap àrbitre al Creueta's Pavilion, i ha quedat pendent el match contra l'Alzina. Otro día será...

Pues eso es queso amig@s. Pleguem ya mismo, que hem de trucar a una mocetona ben macota que ens va passar el seu mòbil l'altre dia. El cas és que no contesta...