9/2/09

Jornada del 7/8 de febrer (2009)

Dimecres amistós ajornat (?!) al Brossa, pròleg dels futurs enfrontaments en lliga del nostre cadet a:

Estel Vallseca 2 - Príncep de Girona 2
Óscar, usted mismo:
"Partido amistoso aplazado por lluvia y disputado en el Joan Brossa. Nos tocaba el Príncep de Girona, proximo rival en preferente.
Fue un partido bastante duro físicamente y con muchas oportunidades desperdiciadas por los dos equipos. Se avanzaron primero ellos a los pocos minutos, aunque la respuesta no se hizo esperar gracias a Marc. Después de estos dos goles hubo un tiempo en que se luchó mucho sin conseguir nada, y fue cuando faltaban pocos minutos para que acabase el partido cuando, en un tiempo de dominio nuestro, ellos se avanzaron. Y a falta de pocos segundos, Marc de nuevo, nos dio el empate. Habrá que estar atentos a los próximos partidos contra este rival."

Dissabte a les 9'30h l'infantil es disposava a jugar un partit muy mermado de facultades...L'Andrea es trobava malament i la Mercè tenia un compromís social (vamos, que estava d'excursió amb l'esplai), el que deixava l'equip amb 4 jugadores:

Anna Ravell 2 - Estel Vallseca 1
Es va decidir de no suspendre el partit, i les nostres ho van fer força bé, defendiendo el amarillo y negro con todas sus fuerzas. El gol el va fer la Laia. Crucemos los dedos para que en próximos encuentros se pueda jugar 5 contra 5.

A les 16'30h del mateix dissabte al Creueta's pavilion. Aquesta era la cita obligada pels qui volien veure en acció el juvenil femení:

Estel Vallseca 6 - Arenys de Munt 0
I salta la notícia perquè la Maribel no ha fet crònica aquesta setmana. Però com si fós Europa Press ha contractat una delegada perquè no ens quedem sense la narración de los hechos. Aquesta setmana la biògrafa del juvenil femení és la Carmen (a.k.a Ostos' mother), i ens explica això:
"La Natalia Ribes va obrir la llauna als cincs minuts. Els següents gols van ser de Laura per partida doble, Patri i Alexandra. Aquesta última va fer una celebració molt “efusiva”.
En general va ser un partit força entretingut amb un 6 – 0 i 5 pals.
La nostra reportera habitual Maribel va preferir anar de colònies amb el seu fill gran que veure el partit. Per això no hi va haver la clàssica “porra”."
Otras fuentes nos informan de què el senyor Antonio (Creueta's master) patia per una botzina que sonava a la grada, perquè es veu que al carrer Castellterçol si fas alguna mostra d'alegria sonora et denuncien. Ya te pagaremos la fianza, Marcial.
I una amiga de la pròpia Ostos va fer dues fotografies que ahora mismo os exponemos:

La pista de la Creueta segons el dia té un color o un altre...
¿Pìsta camaleón?


Esperem que aquesta imatge no s'hagués près amb la pelota en movimiento, perquè sinò...

Després de més de mig any, diumenge el juvenil masculí tornava a disputar un partit oficial al Brossa. Era la primera eliminatòria de la Copa Catalunya:

Estel Vallseca 4 - Gavà 2
El Carlos nos ha donado estas líneas:
"Aquest diumenge s’ha disputat el primer partit de la primera fase de la Copa Catalunya. S’enfrontaven l’Estel com a local i el Gavà com a visitant. Els primers minuts del partit han estat dominats per l’Estel Vallseca que esperava al darrera però quan tenia la pilota no se n'anava corrent cap a l’altra porteria. Poc a poc el partit s’ha anat igualant cada vegada més, i fins i tot el Gavà ha tingut bones oportunitats, però el porter local ha estat encertat. El número 8 dels locals va recuperar una pilota en camp contrari i li va fer una passada a “El Marci”. Ell tot sol només va haver d’empènyer la pilota cap al fons de la porteria. Aquí el partit es va "revolotejar" una mica més.
Ja a l’inici de la segona part l’Estel va sorprendre amb una jugada assajada en què el porter acabava xutant (la pilota va sortir fora). Els locals es van posar 2 a 0 en el marcador però uns 5 minuts de bogeria i un porter poc encertat van condemnar a l'Estel. Ara anaven empatats. Un bon atac dels locals va convertir el resultat favorable a ells i finalment el partit va concloure amb un clar 4 a 2. Poc minuts abans del final, un jugador dels visitants va ser expulsat per doble groga, un fet amb poca transcendència.
La victòria i el pas a la següent fase es va quedar a les mans dels aficionats estel•lars."


Unas risas siempre vienen bien para relajarse antes del match
(aunque ciertas caras y la imagen de Uri abrazándose a un árbol
parezcan indicar que esto es la cola de un after)



Cargamos las bolsas i cap als vestuaris.
Sergio, impacient com sempre, marcava el pas



Aquí se cuece la historia


De la sombra a la luz...
Corre muchacho ya, no te detengas más.
Una mica d'Orzowei abans de començar el partit,
que es veu que si surts en sec et pots fer pupita.



Y unos tiritos calentarán
las manos de los porteros
(aquí vendría una rima que acabe en "arán"...ok, ja la tinc)
quiero ir a la Vall d'Arán
los pies de los delanteros



Y, en un dechado de virtud y originalidad, que no falte el 1,2,3 Estel,
momento de comunión que ajuda a concentrar les forces i a destrossar alguns tímpans



Tampoc cal comentar totes les fotos, no?
És que clar, si aquí no es veu clar que això és Carmencita Polo
cambiando de canal con una escoba, apaga y vámonos



Mira que se'ls hi demana que xutin fluixet,
però ellos dale que dale con la mayonesa.
En tot cas no va entrar ni van patir ni los peines ni los geniales
(guiño a chiste picaruelo)



Què passaria si en un temps mort un dels dos equips cantés una cançó?
Desconcentraries el contrari i de passada deixaries la mente contenta y despejada.
Idea gratis para los cuerpos técnicos



Cuando te quites los puños de la vista, seguirá estando ahí.
No ha sido un sueño, Eli viene a por ti...



Un tiempo para las rancheras: hasta 5 jugadores aparecen brazos en jarra al son de "me gustas mucho, me gustas mucho tú, tarde o temprano seré tuya, mío tú serás"


Aquí te mando mi guitarra, Serrat
Quién la sigue la consigue: ¡Gol de Sergio!


Si amplieu la foto veureu com el defensa rival li posa bé la màniga al Marci,
sin duda amb una bona intenció estètica.
Després van fer algunes reformes per donar un nou aire als vestuaris,
com ara carregar-se un interruptor i abonyegar la porta



El coordinador momentos antes de lucirse reprochándole al míster el coeficiente pésimo de jugadas ensayadas.
Segundos después el capi marcaba gracias a un movimiento táctico ideado por Eli.
El de la barba encara riu...



Germans, dem-nos les mans, senyal d'amor, senyal de pau...


El clàssic "aplausos mutuos" al final del partit. Ningú va fer cap bis perquè hi havia gana.

I nosaltres anem tirant, que sembla que se'ns gira feina...


Share:

2 comentaris:

  1. Anem tirant, anem....

    ResponElimina
  2. ara entenc perque al Josep Mª li veiem poc el pel (tenin aquesta noia a casa!)

    ResponElimina

Contacta'ns per whatsapp!

Labels

Arxiu del blog